La simfonia sobre l’asfalt del Club de Córrer Peus Quets

La simfonia sobre l’asfalt del Club de Córrer Peus Quets

Sembla paradoxal barrejar música i esport si no parlem de la que els Runners porten als auriculars o de la que sona i ressona a la línia de meta juntament als encoratjaments del speaker. Ho sembla perquè crec que simfonia i asfalt tenen mal maridatge. Casen bé sofriment i esforç, suor i carrera, lesió i córrer, però… continuem amb el relat de lo succeït sense barrejar l’ ordre cronològic del esdeveniments d’ esta setmana. Al final comprendrem millor açò de música i asfalt.

Tenim un Gran Fons, el de Massanassa, que corre ja la seua 30ª edició. Les carreres que envolten de prop el llac de l’ Albufera solen acumular molta humitat ambiental. Això pesa i accentua l’ esgotament dels corredors dificultant en gran part la respiració. La cursa no té cap desnivell remarcable i el recorregut és el típic de les petites poblacions, part urbà i part rural. Els quatre Peuets que s’ hi presenten fan un bon paper.

Manu Lena a 4mn25 passa per meta en 1h06’18”. Bona cursa, bona mitja i bona estampa. Prese Claver ella, en 1h12’58” ventila el tràmit i puja al 2on lloc del podi de les Veteranes B. L’ any passat feu 1h15’18”. Això és rebaixar un crono, això és millorar una marca! Bravo Prese de nou. Pascual Azorín acaba 14 segons després i Sari Roselló en 1h23’21”, sense forçar, que les lesions no acaben de desaparèixer i en poden vindre de noves!

Algemesí que celebra Sant Onofre acull més de 800 Runners a la seua XXXIVª Volta a Peu. Dels Blavets i Blavetes aquí ja en comptem deu. És evident que desglossar els cronos de totes i tots pot resultar una mica inconvenient per lo llarg que pot arribar a ser, però hi ha coses que dir, i totes bones.

Miquel Morera que fa la seua clàssica arrancada després d’ acompanyar a Inma un bons quilómetres, Paqui Riera i M. José Salvador en la seua línia, que és molt bona, Mónica Mirà i Inma Ortells amb molta cura, participant i remuntant dolentes lesions.

Fredi Llinares, que ve del món de la bici però que a penes porta unes poques carreres a peu, demostra que qui vol pot. En meta, 46’46”, a 4mn42s/km. Com se diu ara, no bé, lo següent!Esther Rubio, 50’46”, Yamid Arias, 51’14” i Miquel Perez, 51’25”, tres marques ben bones per als tres, rallant cadascú i cadascuna el seu millor crono en 10K.

Algemesí tanca la volta aportant orgull i satisfacció a la majoria dels nostres participants, i a mi!

Dissabte a la nit es va córrer a València la VIª 15K Nocturna València Banc Mediolanum, batent records amb molta diferencia en tots àmbits. Record de participació, 8000 runners; record de la prova tan en dones com en homes, record de públic malgrat la previsió de mal oratge, i record d’ atletes, huit, per baix de l’ antic record. Josphat Kiptoo Boit, kenyà, 42’02” i Lonah Chemtai, israeliana, 47´38”. En dones, 5 minuts per baix del anteriorment establert, i en homes, la tercera millor marca mundial en 15.000m.

Un sol Peuet, Javier Morales, corre molt bé la distància. 1h05’50” és a dir a 4mn23s/km. Bon crono i ritme constant aconseguit en una carrera agradable, especial per el punt diferent d’ interès que li dona a la prova la nocturnitat. Javier gaudeix d’ una nit una mica humida però ideal per córrer. Perfecte!

M’ he repassat fotos i vídeos de la Nocturna de València. Veure, o millor dit observar els diferents “estils” dels atletes resulta sempre quant menys, curiós i divertit. Els de Peus Quets i de molts altres clubs, ja m’ els conec tots de lluny, i pot ser que a partir d’ ara preste més atenció als corredors i corredores que setmana a setmana passen per davant del meu objectiu. Si bé hi ha corredora o corredor del que destaca l’ estil depurat i elegant, hi ha que fa preguntar-me – com pot córrer aquesta persona d’ aquesta manera?- Qüestió de diversió.

Aquesta vegada, m’ he fixat en els kenyans, eritreus, etíops, somalis i nord africans que volen a ras d’ asfalt, igual de ràpids que els falcons i tan elegants com les oronelles. Pura harmonia sobre l’ asfalt d’ un suau “pizzicato” que a penes toca terra, flotant a llarguíssimes gambades elàstiques i gràcils, sense aparentar cap treball ni esforç.

I és això lo que m’ ha paregut música d’ alta escola, prou més que una suite o una tocata i fuga, art per a la mirada. Una admirable estampa d’ una quinzena d’ estilitzats corredors color de nit fosca dels que no sents ni les petjades ni el respirar, simfonia sobre l’ asfalt.

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.