Crònica de Peus Quets: Hi ha gana, pot ser que fins i tot… fam!

Crònica de Peus Quets: Hi ha gana, pot ser que fins i tot… fam!

Això ho he tret del meu sogre que havia conegut la penúria de la postguerra. “No digues fam, això és molt gros, molt fort i molt dur. Se deu dir: tinc gana. Fam, hui, ja no n’ hi ha!” La paraula li afectava bastant.

Jo n’ he deduït de la lliçó del meu sogre Ismaël que la gana és una senzilla sensació de desmai, de buidor a l’ estomac i de fàcil reparació. Però la fam, això és molt més complicat trobar-li un remei, és com una acumulació de gana a la que no s’ ha pogut trobar solució, i així, sí que té un tint molt més dramàtic si és que no parlem de… córrer!

El dia del treball trobem a quatre operaris del Club manifestant-se en l’ eixida de la Vª 20K de Set Aigües. Prese Claver, Pascual Azorín, Pedro Cascales i Tomàs Cuesta estan disposats a la lluita, però no de classes ni generes, sinó de córrer 20 duríssims quilòmetres en una prova de pendents i costeres increïbles. Tots sabem de l’ agrest relleu muntanyenc a la zona. El Pic del Teix, la Serra de Malacara, l’ Alt de Malén o el pic de la Nevera, tot ben accidentat. Van a sumar 330m de desnivell positiu per la Font del Caçador, la de la Vallesa o pel Barranc de la Conilla. Tomàs i Pedro corren un bon 20K a 4:22 i 4:47, malgrat la continua muntanya russa que és Set Aigües fent 1h27’30” i 1h35’48” respectivament. Pascual se reserva una mica acompanyant a Prese, perquè porta en ment un trail al cap de setmana, i Prese, a la que les distancies de mig fons li van com fetes a mida, passa meta en 1h41´31”, 1ª de les Veteranes D, a lo més alt del podi i lo més prop del cel, i 3ª absoluta. De no saber que és abstèmia diria que el 1 de Maig Prese s’ en anà de… copes! Gran Prese que aplaca la gana corrent més que ninguna!

Dissabte 5 de Maig se corre la XXXIª edició del 10K L’ Alcúdia. Aquesta prova, una clàssica de les carreres populars del País Valencià, sembla plana, i ho és però tampoc tant com pareix. Hi ha un seguit de suaus i curts tobogans que per a molts son divertits mentre per als altres, sobren. Ara, lo que és matador en la prova no és el pas per sota les vies del tren. És la llarguíssima recta de la Avinguda d’ Antoni Almela la que mata i remata els atletes. No té final!

Paqui Riera sempre acompanyant la seua amiga Ana, entra dins de la normalitat: 54´30”. Fran Navarro va camí d’ una recuperació adequada. 4:16mn/km, 42´43” en meta. Bona carrera, un pel menys que els 40´46” que va fer l’ any passat al 10.000 de Carlet, quan se va lesionar. També detecte gana, o és fam?

Sari Roselló i Manu Lena s’ en van a Otos, a les vessants del Benicadell. Paraules majors. Curt recorregut i gran desnivell. 480m positius. La Vall Blanca, Otos a l’ ombria d’ aquesta important massa muntanyenca, ruta circular amb pujada al Castell de la Carbonera. Pujen a buscar la solana, mirant a Beniatjar, Ràfol i Salem i ja en albirar les runes del castell, gir per a buscar l’ ombra, aquesta vegada mirant a Carricola, Adzaneta i Bélgida. Paratge preciós, carrera no massa tècnica, molt corredora de senda, bosc, frescor, tot per a córrer agradablement… amb el perill de les caigudes que amenacen als “trailers”.

El Benicadell és rigid i tensa la carrera molt sovint, siga amunt o siga avall. Sari no va massa fina en un principi i Manu decideix sortir disparat cap al quilòmetre tres, a doblar gent i recuperar llocs. En meta ja marca 1:02´51” que haguessen pogut ser prou menys. Sari recupera el to i entra en 1h19’52”, bon temps malgrat el mal estar!

Lo més remarcable, a més dels resultats i del paisatge, la organització! Excel·lència i matrícula! Indicacions perfectes, atenció al corredor perfecta, avituallaments perfectes, seguretat perfecta, borsa del corredor arrebossant a més de TOT un poble bolcat en la tasca de fer del 2on Trail d’ Otos un èxit dels que queden per sempre enganxats al còrtex cerebral. Una gran, gran festa! Aquí crec que ni gana ni fam, sols gaudir!

III Trail de Sumacarcer. 12K, 310m de desnivell, oratge càlid, carrera estranya que se fa en un anar i vindre sense parar per la Serra del Castellet però al través, des de la vessant de Sumacàrcer a la vessant de Navarrès, ara mirem a l’ Est, ara a l’ Oest, i tornem… Luisa Carbó hi va claríssimament, a passar un bon dia, i vist els somrís de la Rubia, s’ ho va passar mel. La justa velocitat per a acabar be i la justa velocitat per a admirar l’ entorn. Paga la pena saber infondre’ s la serenitat de, tot i patint, saber gaudir, perquè la Serra del Castellet no és fàcil, i els barrancs son prou tècnics però tot molt corredor. Luisa la titlla de bonica, doncs així ho deixem perquè coneixent aquelles contrades, m’ ho crec. Com a l’ escola Lui… “progressa adecuadamente!” En aquest cas, ja vos ho dic jo, ni gana, ni fam. Sols emoció i seny!

Pascual Azorín, com ja he avançat, repeteix carrera esta setmana, ara per muntanya. El 2on Picatrail, 23K per a pujar un total de 620m. El recorregut és prou dur. Aquesta contrada del terme de Picassent que dona al Real, Montroi, Llombai i Catadau és bastant salvatge, no massa coberta de vegetació, molta pista i dures sendes. Pascual, mestre en trails, controla molt bé l’ esforç i regula molt bé el tempo amunt i les moltes davallades esgarrifoses que desafien el corredor a dominar la llei de la gravetat.

Per la Lloma del Tramussar Pascual s’ arrima al Pic Besori i creua una infinitat de barrancs que primer ha de baixar i desprès pujar, el de la Guatleta, el del Cano, el de Felipó, el de la Cova Fumada. La Serra Perenxisa, la Penya Males, l’ Alter cap a l’ antic poble d’ Espioca, i això tot plegat li costa a Pascual 2h49’02” del matí del diumenge. I com Luisa, somrient i feliç, braços en alt i cap a casa! Devorador de quilòmetres, Pascual veu la seua fam satisfeta!

El Club d’ Atletisme Corriols organitza, solidària amb la diabetis, la seua 6ª Carrera de la Dona… sols de la Dona en modalitats d’ Individual, Mare i Filla, Germanes i Cunyades! Per apuntar una miqueta de crítica, veig en aquesta prova un xicotet espurneig de misàndria en blocar la participació d’ homes a la prova, no us pareix? De tota manera, bona organització, bona borsa, bon ambient i festeta de Zumba final, però tot, cursa i Zumba prou menys concorregut enguany.

Corren nou Peuetes, Natalia Lacasa, Alice Rebull, Neus Andrés, Sonia Viñoles, Mila Sifre, Almu Ferrer, Pilar Ferrús, Reme Beltran i M. José Sanz. Sis quilòmetres ràpids que Natalia se ventila en 30’32”a 5,05mn/km. Ha estat bé i les Peuetes contentes!

Gana, fam o emoció? Vosaltres mateix!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.