Les Falles en obligaren a rebaixar la activitat esportiva. La ocupació va ser de calat més folklòric i culinari és a dir una mica menys saludable, però al fons, igual de lúdic. Aquesta setmana retornem a la normalitat runner que és entrenar i competir. Dissabte dia 24 de Març tenim uns quants grans esdeveniments i uns altres una mica menys importants però no menys interessants. Hi ha matèria.
Onda.- 7h30. Esther Rubio i Rubén Cerros estan a Onda, Castelló, plena Serra d’ Espada. Tenim a estos dos Peuets apuntats a la 43K de Muntanya, II Trail dels Refugis de Pedra. No deixeu de llegir bé el desnivell: 2450m positius, i acumulat entre positiu i negatiu de 4900m, amb uns penjats que van des de cota 170m a 630m tots d’ una tirada! Una vegada i altra, i altra i… sis vegades així, entre 450 i 520m d’ alçada i el últim per a rematar a 630m. Tampoc es deixeu les baixades, unes costeres vertiginoses que obliguen la voluntat i el físic a lluitar contra la gravetat durant uns llargs kilòmetres. Genolls, isquis, turmells, bessons, biceps femorals, esquena, coll… tot juga, tot pateix, tot se tensa. És una prova per a valents! Onda, cota 170m. De colp i sense avís ni escalfament, amunt al Montí, 640m, i al Montí Menor, 570m, baixar a Tales i amunt a la Penya Negra, i avall a Benitandús, i rumb al cel altra vegada a “Los Organos”. Ja era hora, uns segons de respir pel Pla de la Mola, i altra vegada amunt al Tossal Negre.
Baixen a Artesa. Cada poble ofereix lo millor de la cursa, l’ avituallament! Com ja han passat per Tales i Artesa rapidet, aquest el fan més pausat. Ja porten unes quantes hores com a cabres per roques i sendes.
Aquesta és la preparació per al MIM de Castelló pel Penyagolosa cap a Sant Joan, que és una de les poques curses de muntanya de la península al calendari de trails de reconeixement mundial. Allà seran uns 60km, 3500m positius i 2300 negatius de desnivell. Un altre món, unes altres dimensions, un pas més a la bogeria! Esther i Rubén tanquen el crono en meta a les 9h11’16”, es a dir que des de les 7h30 del matí s’ els han fet les quatre de la vesprada! Nou hores lluitant en muntanya son una eternitat! Bravo parella!
Albalat de la Ribera.- Son les 10h del matí. 1500 participants al solidari 5,5K Mou-te per Elles o al 3,5K de la caminada. En la seua primera convocatòria, esta xicoteta prova atrau un bon nombre de participants. Es recapten prop dels 14.000 Euros per a l’ IVO, gràcies també a que la organitzadora Andrea Domingo té la interessant idea d’ obrir un “dorsal zero” que va a permetre unes aportacions extra a favor de la lluita contra el càncer de mama. El color rosa de les samarretes impera a tota la cursa, el “logo” del “Mou-te per Elles” es l’ estàndard de la vila durant tot el matí. Un matí molt agradable i emotiu que a Peus Quets ens deixa un excel·lent sabor de boca. Vint Peuetes i Peuets participen i col·laboren. Alice Rebull i Maria José Salvador fan primera i tercera a la categoria de Veteranes B. Bonic dissabte, bonic final!
Catadau.- Cinc dels nostres van al Marquesat. 17h30. La XVIIIª Volta a Peu a Catadau de 10,5K se corre amb la amenaça de pluja suau acompanyada de fort vent. Quasi 500 inscrits. Al final res de pluja però si molt vent, i del molest, a més de 30km/h, en ràfegues sobtades i brusques que les nostres fines corredores aguanten mal que bé. El casc urbà és pla, cosa que no ocorre al terme, on les pujades i les baixades se sovintegen i se multipliquen. Manu Lena deixa la cursa amb molèsties al múscul solear. Prese Claver i Gema Rosell fan 4ª i 5ª en Veteranes B, 50’30” i 51’10”. Sari Roselló sense presses, 58mn i Paqui Riera acompanyant una amiga tanca la cursa en 1h02’. Vist el resultat i coneixent les nostres campiones, el nivell devia ser quasi professional!
València.- Passem al Cap i Casal! La “2018 IAAF WHM Valencia”(*) porta a la Ciutat de les Ciències 14.483 inscrits dels quals passaran meta 12.564. 88 països representats i en línia d’ eixida més de tres-cents atletes de l’ elit mundial! Juntament als Espanyols, Europeus, Asiàtics i Americans, venen d’ Eritrea, Kenya, Somàlia, Bahrein, Oman, Djibouti, Sud-Africa i dels països del Magreb, la “crême de la crême” dels fondistes del planeta! Son milers de corredores i corredors, però de públic en son bastant més. Sols en els 500m de l’ Avinguda de França calcule unes 4000 persones i al Carrer la Pau, Sant Vicent i la Plaça de l’ Ajuntament se superen els 8.000 espectadors. Milers i milers de valencians i valencianes i d’ acompanyants dels corredors omplin el recorregut, i xarangues, “batucades”, colles de Fallers, equips de so i música… altament decibèlica! Gran ambient per a una gran prova com és la del Campionat del Món de la Mitja Marató a València. Onze Peuets i Peuetes se barregen pel bigarrat “paddock” del Pont de Montolivet que tremola i vibra, contagiat dels nervis dels corredors.
Entre les 5h30 i les 5h40, tots els onze estan en carrera. En arribar al Parotet ja s’ ha descarregat tota la adrenalina, a penes 250m. En marxa, la meta ja vindrà. Les rectes se fan llargues i n’ hi ha unes quantes, però les voreres estan plenes de gent. Costa molta feina seguir la riuada continua d’ atletes que flueix pel circuit de la carrera. En passen centenes per minut davant del meu objectiu. Els ulls me van a mil recorrent d’ esquerra a dreta tot el front de corredors que me venen de cara. Estic a l’ aguait de les samarretes blaves de Peus Quets que poden aparèixer de repent i en qualsevol moment. L’ adrenalina me l’ han passada a mi estos bandarres!
Els quilòmetres van caient, els minuts també. Veig passar encara amb certa gallardia pel K9 a Pedro Cascales i Tomàs Cuesta. Al quart d’ hora passarà Cris Roman, trotant a molt bon ritme i Sonia, a cinc minuts, també fresca. En pocs minuts arriben Miguel Perez, Elo Nadal i Mila Sifre, que passen a ritme habitual, porten 52 minuts en carrera al K9,200, Natalia Lacasa que tampoc tarda gens, i Pilar i Reme que passen una curta estoneta després. Tomàs i Pedro acaben en 1h29’30, millor marca de Pedro en Mitja Marató. Cris Roman també corre la seua millor Mitja en 1h59’38”. Sonia, 2h03’37, Elo i Miguel, 2h04´03”, Mila, 2h07´’21”, Natalia, 2h09´54” i Pilar i Reme entren en 2h12’43. Falta destacar que Mila, Reme i Pilar anaven amb molta gana de “xirigota”, disfressades de “Falleres” com podreu apreciar a les imatges. És tracta senzillament de passar-s’ho bé malgrat la transcendència de ser tot un mundial de Mitja Marató!
Castelló de la Ribera.- Diumenge, Pascual Azorín s’ en va a fer el Trail de 21K de la Font Amarga-Les Salines. Cursa de muntanya de no massa desnivell, uns 720m, però si molt seguits i nombrosos tobogans i barrancs donat que Castelló està en la confluència de l’ Albaida i del Xúquer de manera que lo únic pla que Pascual se troba en tota la cursa és l’ eixida del poble i l’ arribada. Destaquem la Serreta d’ Utxera cap al Port de Càrcer i la muntanyeta del Castell, les Salines i la Font Amarga. Esta Mitja Marató de senda i pista que està poblada de bona vegetació, resulta agradable encara que molt severa. Malgrat el “trenca-cames” Pascual tanca un molt bon crono de 2h27’34”, 19è Màster de 40.
Vallada.- Senda Quets desplaça un autocar de 42 aficionats al senderisme a Vallada. Hi ha que pujar al Penyó que té una alçada de 650m però dels quals sols hi haurà que pujar-ne 320, eixe es el desnivell. No gens difícil però si molt tècnic per la pedra solta i per els grans “escalons” que se presenten al camí. En la Serra Grossa açò és la última baula del preciós massís del Caroig. Se creua un petit rierol d’ aigua salada que procedeix del Sumidor, una cova càrstica que amaga una mina de sal gema i on convergeixen les neus i les aigües de pluja pels diversos intersticis d’ aquestes roques de guix i de calcari. Dalt espera l’ Alt de la Creu, la punta del penyal que domina la Costera. D´ allà se farà un passeig fins al castell Moro, construït sobre l’ any 1100 per la dinastia Almohade al mateix temps que el de Moixent i les reformes a Xàtiva. La baixada va a ser més lenta, pedra solta, perillosa, que provoca algunes caigudes però sense més conseqüències que unes rascades.
Ara ja toca dinar. Paella o gaspatxo manxec, aquest de coca feta a la pedra i amb mel, una curiositat molt particular del lloc i amb la carn a banda, servida en una font a part, a l’ estil de l’ olla o “putxero”, o el “cús-cús” marroquí. Bon diumenge! Sembla que avui tots menjaran de bona gana!
Aquesta setmana s’ han fet prou coses… i no tinc suficient foli! Hi havia matèria, veritat?
Joanot Presencia
Peus Quets
(*) 2018 International Association of Athletics Federations World Half Marathon (Associació Internacional de Federacions d’Atletisme Mitja Marató Mundial)
