Crònica setmanal del CC Peus Quets: Un cap de setmana molt i molt femení

Crònica setmanal del CC Peus Quets: Un cap de setmana molt i molt femení
  • “El feminisme no se basa en odiar a l’ home. Es lluitar contra la absurda distinció de gèneres!“.  Robert Webb

El percentatge de dones corredores, en augment imparable, ja s’ aproxima molt a la paritat de generes, paraula i concepte molt actuals en aquests darrers mesos tocant allò de la equiparació de sous i possibilitats laborals on ressorgeix aquella legitima reclamació de democràcia paritària que ratificà l’ ONU en el 1979.

peus 2A més de tot això estem a res de celebrar el Dia Internacional de la Dona, 8 de Març de 2018, aquesta vegada amb una manifestació i una vaga de dones a tots els nivells, des de l’ ama de casa, no m’ agrada gens aquesta paraula, fins la més important de les executives financeres i comercials… sempre i quant no siguen del partit…X!

Trencant avui la lògica en la redacció d’ una crònica, reportaré lo ocorregut diumenge abans de relatar els fets de dissabte. Opine que la transcendència d’ una carrera de dones i NOMÉS dones, dirigida per dones, muntada i orquestrada per dones, és de suma importància, i més en vespres d’ una data clau com la del 8 de Març de 2018.

Diumenge. València. IVª Carrera 10K Fem. Ja fa quatre anys que unes xiques, corredores elles i dones per dalt de tot, van tindre la idea i el feliç atreviment en un món masclista, de posar en marxa una volta a peu de 10.000m per la ciutat… sols per a dones amb el ambiciós títol de “Dia de la Mujer Deportiva”. Encara no ha adquirit massa notorietat. Sols hi havia apuntades unes 1200 corredores, però encara no sent una prova de gran poder de convocatòria, el fet d’ intentar-ho i lluitar per promocionar-la és ja una victòria que jo, des d’ aquestes línies vull ajudar a divulgar amb la esperança de veure dins de pocs anys una Carrera 10K Fem. de  més de 5000 participants.

Unes poques Peuetes s’ animen a la convocatòria i ho fan molt rebé perquè sent unes corredores que practiquen el running des de fa a penes un lustre, entren en meta per baix de l’ hora. Esther Signes marca 55’17” en meta i Mila Sifre 56’41”. Patricia Albelda arriba en 59’28” i Reme Beltran i Pilar Ferrús fan 59:55.

La sensació d’ alegria que flota a l’ ambient, els somrisos d’ una multitud de dones amb la felicitat estampada al rostre i la patent voluntat d’ empènyer avant conjuntament el carro de la igualtat em va emocionar gratament.

Bona carrera. Bona causa. Bona idea! Doncs ànims xiques, a córrer la vostra carrera. La propera cita… al 2019!

Dissabte, Prese Claver ens torna a alegrar el dia amb el seu boníssim resultat a la “XXII Subida al Terrero de Chella” a la Canal de Navarrés. Queda segona al podi de les Veteranes B amb un temps de 42´’18”, superant els seu crono de l’ any anterior que fou  de 43”07’. La distància és de 8300m i el desnivell és de 295m positius. El darrer tram de quilòmetre i mig és un mur que sol abatre tota voluntat i resistència, el Terrero!

Després de combatre durant 6000m contra tu mateix et trobes enfrontat a un  final de recorregut que pica fortament amunt fent que les cames se te traven i la ment vomite imprecacions i malediccions! Dic la ment perquè la boca ja no té prou aire per a pronunciar paraula alguna. Moltes i molts paren, vençuts. Prese no! Tampoc és de les que juren en arameu… cap i vista clavats a l’ asfalt, visera de la gorra afermada sobre el front, puja sense quasi frenar la petjada, abnegada front al patiment però constant i decidida en veure meta prompte.

Haurà passat pel Salt de Xella, haurà corregut Caroig amunt i Caroig avall, haurà vist el riu Sellent, el Gorgo de la Escalera, de lluny… la Cabrentà i per l’ altra banda la població veïna de Bolbait i finalment el Terrero, que antigament era d’ on es treia aquella famosa terreta d’ escurar que gastaven les nostres mares i avies. Això, ben mirat… no és turisme de proximitat? Bravo Prese de nou.

Plat fort: Corbera. Estem en casa! Se corre dissabte el 1er Trail de la Serra de Corbera que arma Sutrail. Bona organització i estructuració. Una gran colla de Peuets i Peuetes hi van per prestar els requerits serveis del Staff d’ ajut al bon desenvolupament de la prova. Tres modalitats: 21k, 13K i Marxa senderista de 8K, les dos primeres competitives. Al 21K tenim inscrit a Pascual Azorín, que afligit per un fort refredat opta per no córrer. Al Sprint Trail de 13 participen Almudena Ferrer, Luisa Carbó, Miguel Pérez, Tere Lloret i Pepa Baldoví. És una miqueta… mig infern!

El traçat, preciós, però gens corredor. Estret quant hi ha poca vegetació, angost quan sí que n’ hi ha, cap amunt… caminador, cap avall excessivament tècnic i perillós. La pluja dels dies anteriors fa del fang una pista de sabó, ombrius on la pedra rellisca i la vegetació arrapa. És un recorregut molt difícil que sembra ensopegades desafortunades, relliscades fortuïtes i bacs més greus on s’ esgarrapen genolls, mans i braços, i en algun cas fins i tot nas i cara. La Pedrera, les Corones, la Penya Roja, el Pas de la Murta, les Fontanelles, les Rabasses… 600m positius!

Ha sigut molt i molt dur.  Per a remat mancava la pedra de gran volum de l’ últim tram que obliga, si vols velocitat, a multiplicar la atenció i posar-hi els sis sentits a la baixada. El sisè sentit… el seny! Es la única manera de gaudir d’ un trail dur i molt complicat. Almudena marca 2h15’04”, Luisa 2h16’21”, Miguel 2h25’25”, Tere i Pepa, valentes veteranes fan 2h33.  Ha sigut perillós, en molts trams temerari, d’ obstacles alts, a trossos rigorós i ardu en extrem… però l’ any que ve, allà que estaran. Em jugue l’ esmorzar!

Deixe constància de lo ocorregut, feliç de veure una participació variada a diverses proves per part de Blavets i Blavetes i orgullós de Peus Quets que és més que un Club!  Visquen les dones i la seua lluita!

Joanot Presència – Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.