Peus Quets arrasa en la pujada al poble vell de Tous

Peus Quets arrasa en la pujada al poble vell de Tous

La setmana passada teníem poca cosa degut a la promesa de gota freda, la Dana, que ens amenaçava de greus pluges i inundacions. S’ anul·laren curses per tot arreu. No va arribar… l’ aigua al riu però no va córrer quasi ningú. Aquest cap de setmana, amb un oratge desplaent, lleig i aspre les carreres s’ han celebrat, amb pluja, vent i fred. I és curiós com aquesta gent que pobla les carreres populars reacciona front a l’ adversitat. Les 6h30 del matí, el whatssap sona i ressona… “Està plovent! Qué fem?”, “Caragols! Bon dia. Anar-hi!”. Podríem no anar! En marxa!

peus-tous-podi“1ra Puja al Poble Vell de Tous”, tal com s’ escriu i sona, a lo “Touero”! Les huit i mitja, tots som a la plaça de Sant Miquel. Plou. Opinions dividides… “jo així no vull córrer!” … “jo sí… una vegada ací!” … “no s’ alçarà el temps?”… “és que no es lo mateix moure plovent que quant es posa a ploure una  vegada estàs corrent!”

Les nou. Continua plovent. Els blavets i blavetes calfen. A la plaça coberta ja hi ha animació de corredors, uns amb roba fins a les celles i uns altres, pantalonet Rocky i samarreta de tirantet! Aquest món és món… perquè hi ha de tot! El nivell de desgana va a la baixa deixant que el ànims i el cuquet de córrer guanyen!

Les nou trenta. No para de ploure ara amb més força. Els quinze que han acudit a Tous ja estan en línia d’ eixida! Què ha passat? Tots cap amunt, tot asfalt per l’ antiga carretera que porta encara al poble vell de Tous i doncs a la presa i a l’ embassament. Paratge agrest, quasi salvatge amb múltiples enclavaments de reserves protegides de flora autòctona, preciós paisatge malgrat el mal temps.

La pujada és complicada, d’ un percentatge del 10 continu durant els primers 5 quilòmetres. És dura. La bona noticia ve quant després de coronar el Port de Tous als 5K, els de la 10K, xops com pollets a l’ intempèrie, giren cap en cua i se llancen cap al Poble Nou en una davallada endimoniada, cuidant-se molt i molt de relliscar sobre l’ asfalt mullat.

Allà dalt, Prese i Pascual que corren els 21K en la modalitat de relleus no segueixen la mateixa pauta. Prese continua tot recte fins completar els seus 10K a la busca de Pascual que prenent el “testimoni” inicia el camí de volta a meta. La parella acaba la carrera de relleus en 1h46’35”. Dura cursa de 400m de desnivell positiu i uns altres tants de negatiu. Bona cursa.

Els altres tretze van desbocats cap a l’ arc de meta, amb l’ ànsia de posar-se alguna peça de roba seca al damunt. Ni talla-vents, ni impermeables, ni gorres… res ha resistit l’ aigua. Calats fins els ossos, lo únic sec que conserven és la valentia i l’ atreviment.

L’ alegria va a ser grossa. Acompanyada del Presi, Gema Rosell entra en meta en 48’32”. Fa 1ra de la categoria de Veteranes i primera absoluta de la general femenina.

Luis Berriales entra segon de la categoria Màster en 48’04”. I les alegries van a desgranar-se de una en una. Sari Roselló passa la meta tancant rellotge en 54’52”, 1ra de les Màster femenines. Darrere ve Lourdes Lledó, i Eloïsa Nadal que en 56’21” fa 3ra de les Sènior. Mila Sifre, 2na de les Màster marcant un crono de 57’58”. Miguel Pérez, 58’08”. Inma Ortells juntament a Miquel Morera aconsegueix 59’34 i copa el 3er lloc de les Màster. Joana Del Roj, Reme Beltran i Pilar Ferrús passen per l’ arc de meta en poc més de l’ hora de carrera. Juan Franco, apuntat a la 10K, allarga la seua carrera fins als 15 quilòmetres per continuar acompanyant una corredora que feia la Mitja Marató. Altruisme i camaraderia!

mitja-oliva-peus-quets-2018Peus Quets ha fet “pleno” de podis. Ha sigut emocionant sentir al Speaker, cridar “Sari, Mila, Inma, Elo, Gema, Luis… de Peus Quets, Sueca!” cada vegada, en cada entrega de cada categoria! Ufff, n’ estic més que satisfet! Ha sigut un gran dia. Hem oblidat totes i tots el temps mal carat, l’ aigua que ens ha xopat de dalt baix, el fred, la duresa del recorregut i la gran dificultat que presenta una baixada tan perillosa en banyat.

A Oliva, preparant la Marató de Castelló, corren la XVI Mitja Marató Javier Mancebo i Manu Lena, buscant completar entrenaments de cadència i pauta continues. Esta parella de campions està capficada en fer una bona actuació a Castelló. I pareix que Javier i Manu ho van a aconseguir. Acaben els 21K d’ Oliva en 1h43’11”, a 4:46/km, calmant el ritme habitual pensant en la 42K del 18 de Febrer a la capital de la Plana.

Peus Quets arrasa en Tous, no baixa del podi en tota l’ estona! Tercer club més nombrós, segon en millors cronos per darrere de Pioneros de Sudamérica i per davant de Gaes! Sona i ressona el Whatsapp… “Sou uns màquines… enhorabona… espectacular… campiones… monstruós, feu por!”

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.