Ara sí que sí! Arranquem el darrer esprint cap a la meta del Cap d’ Any. Hem completat el primer periple rumb a Nadal i desprès tancarem el 2017, i tot això a bord de l’ avió d’ Air Quets volant de poble en poble, fent escales d’ aeroport en aeroport per les Riberes. Bonica forma de clausurar l’ any vell i d’ iniciar el novell. Viatjar, volar, visitar, disfressar-se, gaudir, riure… i córrer! De somni, de luxe! Un Runner no demana més!
“Vol inaugural de prova PQ221217 Sueca-Sollana, terminal Seu del Club, porta A-38. Enlairament imminent. Darrer avís d’ embarcament als passatgers amb destí Sollana.”
Divendres, 19h00. L’ eixida es fa des del Pou de Sollana, volteta programada en esta segona edició de la Sant Silvestre de 5Km, solidària contra el càncer. Poca convocatòria, la volta encara es jove però festiva. L’ enlairament s’ efectua finament amb les notes del “Viaje con nosotros si quiere gozar…” però prompte l’ avió presenta una tendència a la despressurització i se veu sacsejat de babord a estribord per les escasses habilitats dels tripulants en mantenir el compàs de este primer vol.
El motor dona problemes, les ales volen amb els flaps oberts, la carlinga vibra de manera inquietant, però milla rere milla, a velocitat de creuer i volant ras, l’ aeronau avista finalment les llums de la pista d’ aterratge. L’ arribada és un alleujament per al passatge, el “staff” d’ auxiliars de vol, mecànics i tripulants! Peu a terra. Alguns han patit una mica, uns altres s’ ho han passat d’ allò més bé i tots han rigut prou de la situació i ocurrències fins el moment on son cridats per megafonia, invitats a recollir dalt la tarima un pernil, premi a la millor disfressa de grup!
Dissabte, 07PM. Segon vol de l’ Air Quets PQ231217 de trajecte circular d’ exhibició Sueca-Sueca, gira turística organitzada per la Penya Poc a Poc, solidària amb Caritas Sueca. Aquesta vegada, el motor pega més suau, les ales semblen acoblar-se millor, més aerodinàmiques i el timó de cua pareix més ferm. El fuselatge ja no vibra. El passatge està complet, al límit del “overbooking”. La diversitat de passatgers ràpidament provoca la hilaritat entre els viatgers i els tripulants. La festa va agafant “aire”.
L’ enginy va sobre rodes i malgrat alguna espenta, topada i entrebanc deguts a que la carlinga va de gom a gom, el vol va complint la ruta prevista. He pogut observar el passatge. Aquest avió sembla ser l’ arca de Noé. Acompanyant als pilots, hostesses del aire i hostesses en terra, mecànics i directors de tràfic rodat, hi ha turistes moderns, hi ha d’ altres com vinguts dels 60’s, evasors d’ impostos, dignes executius financers, polítics, policia secreta, paquets d’ Àmazon@ i bombers! No ens oblidem de la música “remolcada” amb bici per Fermin Gutiérrez! Finalment al virar al final del carrer Magraners, la pista d’ aterratge principal, Sequial 1, apareix ampla i il·luminada cap a la terminal dels Porxets. L’ aterratge és perfecte i és aplaudit per tot el públic present en este segon vol de prova de l’ Air Quets. Comandant i copilot han portat l’ aeronau de manera sublim cap al primer premi de disfresses de grup, un altre pernil acompanyat de formatge i embotit per al Club, que en Peus Quets… degustarem molt aviat!
Sari i Manu, avui en solitari, divinament caracteritzats de preciosa papallona blava, com no…, totalment desconeguts sota el maquillatge com mai, despengen ells també un pernil, premi a la millor disfressa per parelles. Peus Quets arrasa, com sempre i la nit acaba en un sopar multitudinari a la seu, invitació del Club a socis i acompanyants per a celebrar els nadals i acomiadar l’ any en harmonia de familia.
Diumenge es fa la ja tradicional quedada ideada per Sari, a les 8h30 a Corbera, dalt l’ ermita dels Sants Vicents. Hi ha uns quants Peuets preparant la Marató de Castelló. La intenció és, un any més, tancar l’ any en curs amb una cursa d’ adéu, una trobada de germanor, sabatilles de córrer calçades, disposats a enfrontar-se al fred matinal d’ aquest 24 de Desembre, camí de la pedrera, creuant el Barranc de la Font del Llop, a buscar el cementeri d’ Alzira pel Xavegó i el Racó de les Vinyes. Com que hi ha de tot al grup allà reunit, uns faran uns deu kilòmetres, uns altres quinze, i els que preparen Castelló entre 24 i 28 com Javier Mancebo, Manu Lena o Emilio Sala que ve des de Favara corrent.
En acabar, esmorzar a la seu de tot allò que va sobrar ahir de nit, quadrats de pizza, varietat de “frivolités” salades, petits entrepans de llonganissa i botifarra… i una mica de dolç i cava per a rematar!
Que dura i sacrificada és la vida del corredor popular!
Anem preparant el 2018. Pareix augurar-se un bon any! Sembla que els destins del Club progressen francament i que la consolidació de Peus Quets continue fermament.
Joanot Presència
Peus Quets
