Crònica del CC Peus Quets: Frenada nadalenca

Crònica del CC Peus Quets: Frenada nadalenca

Com cada any la època nadalenca ens porta una mica d’ assossec. Pareix que la activitat competitiva va a la baixa en estos dies propers a les festes en contra de la disbauxa i la bogeria de les compres nadalenques. Dos tendències dispars, quant menys correm… més gastem!

ramon-moncho-trail-serra-xiva-des-2017_2

Ramon Monjo

Però si bé descansem de competicions, no ens va a faltar el sortir a fer curses nadalenques a casa i pels pobles del voltant. Això ja està al caure… i de què manera! Aquesta setmana doncs molt entrenament i poca carrera, el cos en forma sense l’ estrès de la competició. Així farem festes amb unes bones facultats físiques i els nervis relaxats.

El 6 de Desembre Prese Claver, Rosa Garcia i Pascual Azorín aprofiten el dia festiu per a córrer la XXVª Volta a Peu al Raval de Gandia. 10K, una prova aconsellable. La cursa, que organitza el mateix barri del Raval i els seus festers té l’ eixida a la Mesquita, avui església del barri i ràpidament sortirà a recórrer les carrers d’ extramurs on als segles XV i XVI s’ assentaven jueus i àrabs. Prompte se botarà el Sèrpis fent uns pocs quilòmetres a l’altra banda del riu. En tornar a creuar-lo se passarà pel Parc d’ Ausiàs March, el preciós Pati de la Casa de la Marquesa, el Carrer Major, el Palau Ducal, la Seu… La volta és sens dubtes molt bonica, de cap desnivell excessiu i de bon xafar.

Pascual corre els 10K en 47’54”, Prese en 48’17” i Rosa en 54’10”. Maten el cuquet, no massa lluny de casa i amb bons resultats i bona mitjana de cronòmetre. Estos tres peuets son dels que… “On se corre… que jo vaig!” M’ agrada, sempre estan en marxa!

Dissabte 9 de Desembre. Ramon Monjo s’ en va a Xiva. “VIIIª Carrera de Montaña de la Sierra de Chiva”. Tres modalitats, Màster Trail de 61K, Trail de 35K i Mini Trail de 13K. Parlem del 35K. Partint de l’ Ajuntament cap a Vista Alegre comença a pujar a la Loma de Carcalin apuntant al Alto de la Sardinica.

Allà ja comencen les hostilitats. Des de l’ Assagador del Centinela a Carcalin i la Balsilla… una pujada de 200m al 22% i un’ altra de 700m al 19%. No porten 4 quilòmetres i la llengua ja els arriba al pit. Pujant i baixant fins el K9 ja portaran en les cames més de 490m de desnivell positiu. En eixos moments… primera punyalada de la Serra de Xiva. La baixada al Racó de Cucala i la Font de Tornajos porta un desnivell negatiu de més del 22%.  Açò no es qüestió de tècnica, açò és de kamikazes. 1er avituallament.

Tots a davallar cap a la pedrera de Peñas Altas per la Senda de Malos Pasos i, amb recel, mirant amunt a la Loma de Tramusales, Cuesta del Cura camí de l’ Ombria. Dur, molt i molt dur està posant-se el trajecte. K14, segon avituallament. I sense demora, amunt altra vegada. Al Racó de la Campana, Camí de la Nevera i l’ Alto de Bojet. No porten la meitat. Les cames ja son tot un dolor i els pulmons aguaiten per la tràquea. Una baixada d’ infern altra vegada i a tomba oberta cap als bancals de vinya passant per la Tabla Cuarta i el Camino de la Sierra. Se deixen enrere el tram bombejat per a endinsar-se al camí de Rosenblanc, baixar per la Cuesta de la Màquina a la recerca del tercer avituallament.

Han arribat a la tercera part del camí. Les forces son escasses. Els ànims… tocats. Sols queda l’ amor propi del guerrer que té que acabar la batalla. La Cuesta de la Màquina porta al Barranc de Ballesteros, a la Fuente de Alamillo i a Salinas i el Alto de la Sardinica. K28, quart avituallament i darrer abans de meta. Allà el camí ràpidament enganxa la senda cap a Carcalin, camí de retorn a meta. Aquelles pujades de 19 i 20 i 22% son ara de baixada. Es duríssim i perillosíssim córrer avall unes costeres amb eixos desnivells. Ja es veu l’ asfalt, el poble, meta.

Després de 1498m de desnivell positiu, 1549 de negatiu, tres controls de pas en muntanya i quatre avituallaments en carrera, Ramon passa per l’ arc 5è Màster de 20, fent 3h54’37”, a 6:42/km, 62è de la general de 259 que acaben la carrera. Números canten, cal més paraules?

Llevat que quatre… inquiets, ja veieu que les setmanes pre-nadalenques porten calma, les aigües tranquil·les i una serena corrent. “Be quiet my friend, don’t worry, be happy!” canten el anglòfils… i bona part de nosaltres. Aprofitem-ho i relaxem-nos l’ ànima.

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.