Crònica de Peus Quets: La frescoreta dels valencians

Crònica de Peus Quets: La frescoreta dels valencians

No sé massa com descriure açò de la “frescoreta” que tant diguem col·loquialment. Cap a la “10K Pas Ras” camí del Port de València, diumenge, set del matí, +1,5º C al termòmetre del cotxe. “Açò ja és calor!” diu Fermin, irònic i sorneguer! Com que jo sempre dic que a zero graus… ni fred ni calor, pues…”zasca!”  Pues sí, fa un fred que bada les pedres. I no sé jo quin tipus de masoquisme ataca als corredors populars que s’ inscriuen a una carrera, però és certament de difícil comprensió.

Paguen, matinegen el “Dia del Senyor” a les sis AM, se desplacen un bon grapat de quilòmetres, es vesteixen de pantaló curt o fina malla i samarreta de córrer, van fregant-se de mans mecànicament amb guants que serveixen de ben poc, premen les carns al màxim al voltant d’ uns ossos rígids i tremolosos i fan més de vint ullades a la creu verda de la farmàcia allà a l’ esquerra de l’ avinguda que marca 2º, com si per més mirar anés a augmentar la temperatura! Ah, i els queda per davant, a estos al menys, córrer 10.000m!

Divins “xafats” inconscients. Ja no en tinc cap dubte. Son autèntics bojos feliços davant l’ adversitat, tocats pel destí d’ una màgia que a la resta dels mortals no ens arriba. Però no avancem fets ni esdeveniments. Esta XXXª Pas Ras al Port de València la deixaré per al final.

Abans d’ entrar en matèria vull fer menció a la excel·lent feina que Andrés Ventura ha realitzat a la seu de la qual ha sigut designat responsable. Ha dedicat la setmana a ordenar exhaustivament el cubiculum on se resguarda el material de Peus Quets i ha arranjat de manera pulcra i diàfana la despensa o rebost de la seu. Un treball de 10!

Així mateix, l’ artilugi que farem servir en Nadalenques i Sant Silvestres ideat per Toni Llopis i pintat per Pascual Pastor ja està llest per a ser decorat per Àngels Riera i Sari Roselló. Tot quasi a punt per al divertiment dels Nadals.

El Circuit de Trails de la Ribera i Canal de Navarrés celebra la seua gala de cloenda el dissabte a Anna, al preciós Palau dels Contes de Cervelló. Dels nou trails que conformen el Circuit complet, Anna, Ayora, Navalón, Sumacàrcer, Bicorp, Alcàntera, Tous, Sellent i L’ Olleria amb 130K, 4150m de desnivell positiu, Ramon Monjo en corre sis, una prova menys que el primer classificat. Fa segon a la general Màster del conjunt de trails de la Ribera i la Canal. S’ ha recorregut més de 80 quilòmetres amb 2820m de desnivell positiu en total. Constància en alt grau, superació  fèrria, des de cada eixida, posant sempre la vista en la meta a creuar. Em trac el barret Ramonet! Això no ho contaran tots!

A Beniflà, 7,5K. IXª Volta a Peu. La setmana anterior se fiu la de Beniarjó, conurbació amb Beniflà. Entre els dos pobles sumen 900 habitants, separats per una imaginaria línia entre cases on hi ha veí que té el dormitori a Beniflà i la cuina a Beniarjó! Recorregut pla, urbà i “campestre”, curt, agradable… que no s’ escapa del fred d’ un hivern precoç! Rosa Garcia el tanca en 38’33”, fa 4ª un’ altra vegada i es queda a res del podi. Bona carrera… però quant no pot ser… pues no pot ser. Perseverança i força. La meta està esperant-te i el podi ja te coneix. Ànims Rosa!

La XVIIª Mitja Marató del Samaruc reuneix a Algemesí cinc Blavetes i Blavets. Aquesta es una carrera que ha convocat sempre una gran quantitat d’ atletes populars. La tendència s’ ha invertit. 2012… quasi 740, 2017… tan sols 400! Pot ser s’ hauria de reinventar aquesta clàssica prova de la Ribera. És clar que és fàcil, plana, pels tarongers i caquiers, però es avorrida, i més en matí de diumenge extremadament fred que no crida la gent al carrer. Doncs enfrontar-se a 21.097m, un fred castigador i un avorrit recorregut fa frenar la assistència sense pal·liatius. Tomàs Cuesta i “Peter Casqui”, junts a meta, tanquen la Mitja en 1h32’51”, a 4:24/km. Bona mitjana, gran temps.

Pascual Azorín i Prese Claver també hi son. Pascual, sense prémer l’ accelerador fa 1h43’53” i Prese, fidel a la seua línia acaba els 21K del samaruc en 1h45’18”, entrant tercera de les Veteranes B, bronze per a esta campiona que des del 2009 suma prop de 40 mitges Marató. Sempre en la cresta de la onada, bravo! Paqui Riera fa 4ª amb 1h58’55” a la mateixa categoria de Veteranes B. A 5:38, bona Mitja i bon crono Paqui.

La preciosa i enorme lluna ataronjada que ens rep a +1,5º a les 7 del matí ens dona el bon dia. A la XXXª Pas Ras al Port de València trobarem a Reme Beltran, M. José Sanz i Mila Sifre. Un fred que fa repicar les dents. Prop de 2500 inscrits. Totes i tots circulant per l’ ària de meta, a l’ entrega de dorsals, a bots, carreretes i bufits, les orelles a punt de caure, el nas roig i la “moquita” penjant! +2º al mercuri. No s’ ha mogut des de les 8h00 i ja son les 8h40. Fins i tot trobe que el Sol no calfa. Esta congelat i puja cap al firmament molt lentament, engarrotat! Algunes corredores, com per exemple les nostres, pareixen autèntiques cebes, amb més de sis corfolls al damunt. La carrera està molt ben dissenyada.

L’ eixida, a les drassanes de la Marina Reial, pegant la volta per les dàrsenes que envolten el Nàutic i l’ atracament de creuers, sortint del port cap a la Malvarrosa i el Cabanyal pel pont articulat fins al restaurant de la Murciana on se enfocarà la volta repetint al inrevés el mateix recorregut. La Meta és a l’ explanada Est entre Veles i Vents i el pont articulat, on, al Triatló se deixen les bicicletes. Ara bé, poc públic un diumenge als Poblats Marítims.

Reme per baix de l’ hora com ja és costum, 57’57”. La Coqui entra en 56’31” i Mila en 55’26”, a 5:33/km, pujant segona al podi de Veteranes C. Ja no hi ha fred. Ja tot són riures i crits i Recaredo Agulló, que també ha corregut li farà entrega de la copa a Mila. Ha sigut un gèlid dia, nascut amb bona lluna, finalment il·luminat d’ un bon sol.

Bogeria, fanatisme, senzilla afició, necessitat vital, droga… ja no sé! Lo evident és que les carreres estan plenes.

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.