Crònica del CC Peus Quets: Film de llarg metratge

Crònica del CC Peus Quets: Film de llarg metratge

Conclòs un llarg període de legislatura de la directiva anterior, la primera presa de contacte dels membres de la junta novella sembla voler acoblar l’ engranatge baix diferents enfocs de les prioritats però sobre un mateix interès. Va a ser interessant veure distints colors i opinions en les properes barreges  d’ idees, de projectes i d’ intencions, car lo positiu de tot plegat és el compromís i la il·lusió que traspua de la reunió.

Ja enfilem “nadalenques” i “sant silvestres” i la primera tasca de la recta final al Cap d’ Any es completar i polir la disfressa de la Nadalenca. Una divertida bogeria de projecte ideat per Àngels Riera, enginyat i elaborat per Toni Llopis i decorat per uns quants voluntaris. Meravelles de les ments vives, cosa pròpia d’ un Club actiu. Unes bones hores de muntatge, unes quantes més de pintura, unes poques per als vestits i complements, i ja, completat el suport i l’ “atrezzo”, passarem a assajar la coreografia d’ Àngels Riera. A córrer i a divertir-se, els nadals estan aquí!

Rosa Garcia corre diumenge la VII Volta a Peu de Beniarjó. La volta es totalment plana i al 50% urbana i “rural” entre tarongers. La carrera després d’ unes curtes passades pels carrers posa rumb al Tossal per la partida de l’ Alfàs, tornant prompte cap al poble i botant el Serpis un’ altra vegada, fent també una xicoteta incursió per Beniflà, conurbació adherida a Beniarjó. Rosa arriba 4ª de les Vet. C, fent 42’43” i corrent a 5:23/km. Ànims Rosa… per poc!

A Catalunya, Sales Mañez diu adéu a Peus Quets, participant, per última vegada amb la samarreta blava, a la 26ª Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Bonic circuit urbà corrent per lo més bonic de la vella Tarraco, el Moll de Llevant, el port Nàutic, el barri de Torreforta, el Serrallo, la Plaça Imperial… 2h05´23” pujant i baixant. Desig complit d’ una prova que tenia Sales a la ment feia molt temps. Sales deixa la família blaveta i se transmuta a altres dimensions més etèries i elevades com el ioga i la muntanya, abduïda per aquestes disciplines. Doncs des d’ esta humil i terrenal crònica, molta bona sort i dolça ventura en aquest futur… ja present. Com a la tele dels anys 60 i 70 quant treien la graella d’ ajustament de blancs, grisos i negres… “despedida i cierre”.

Maritere Reig, Vicent Clar, Ramon Monjo. Tots tres son a la sortida del Sprint Trail de l’ Olleria. Eixos 14 quilòmetres van a ser treballats. D’ un desnivell gens excessiu, a penes un 260m, la volta ajunta una mica d’ asfalt, un poc de pista i muntanya no massa dura encara que sí molt tècnica. Pugen a la Serra Grossa, fent la major part de la cresta sud, dominant el Barranc de la Murta i el de Quadrado. Després… l’ alcavó de la Freira i la Font de la Gaveta. Excel·lent temperatura per a un trail de tardor. Maritere passa línia en 2h25’34”, Vicent en 1h49’42” i Ramon que para el crono en 1h26’29” fa segon al podi de Màster M. Bona representació de tots tres a la Vall d’ Albaida i preuat resultat de Ramon qui amb eixa prova, tanca el IXè Circuit de Trail de la Ribera i la Canal de Navarrés.

“Ponle Freno”. A Madrid se desplacen Maribel Soriano, Juan Franco, Reme Beltran, Fermín Gutierrez, M. José Sanz, Gisela Portillo, Milagros Sifre i un servidor. Aquesta carrera que promou Atresmedia amb la col·laboració activa de molts dels seus més famosos presentadors, combina un 5K, un 10K i la Caminada. Cinc dels nostres van a córrer el 10.000 per solidaritat amb els afectats pels accidents de circulació i per a la prevenció i la seguretat a les carreteres amb el lema “2020 cero víctimas”. Quasi 20.000 persones que mouen a les nou des de la Plaça de Colom, Castellana amunt, tot de pujada, fins les Torres Kio. Allà circumden la rotonda i es llancen, ara Castellana avall, cap a Colom altra vegada. 10.050m. El 90% dels participants van amb la samarreta taronja que la organització ha fornit a la borsa del corredor… cosa que em pareix molt bé vista la finalitat del esdeveniment, però molt mala a l’ hora de voler fotografiar els nostres entre l’ oceà taronja que s’ ens tira al damunt! Àrdua feina però ho aconseguim!

La promesa és acompanyar durant tots els 10 quilòmetres a Maribel i Juan i el desig es fa realitat. Tots cinc entren en meta en 57’27’’, agafats de la ma, somrís al rostre i felicitat al cor. Dutxa a l’ hotel, dinar al centre, passeig i, com no, envoltats de dones… fem algunes compres de “Black… Sunday”!

La secció de Senda Quets també té compromís el diumenge a Castelló. Alcúdia de Veo-Alt dels Òrgans-Benitandús. Curiós que a Alcudia és parle castellà, i a Veo i Benitandús valencià. Uns 8k de una mica menys de 400m de desnivell, la dificultat és mitja amb trams de baixada delicada. La ruta, preciosa, és la típica de sureres, alzines i pins de la Serra d’ Espadà, pista i senda, alguna pujada exigent i alguna baixada complicada. Els Òrgans de Benitandús recreen en pedra els tubs d’ un òrgan d’ església, muts però majestuosos, dignes i imponents amb precioses vistes a l’ embassament malauradament escàs d’ aigua. Passades les 14h00, els més de quaranta expedicionaris sota la “direcció” de Toni Llopis baixaran a Onda a la recerca del dinar. Bon dia, fresc pel matí, suau a la vesprada, bon divertiment, una mica més tranquil sense la Coqui, bon dinar i bona migdiada de retorn. Una més al calaix!

Fa 30 anys, Peus Quets va començar filmant escenes soltes, després van ser espots i poc a poc… curts. Hem passat als llargmetratges i, temps al temps, ja veureu com arribem a rodar una pel·lícula… d’ autor!

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.