Crònica de Peus Quets: La pel·lícula continua!

Crònica de Peus Quets: La pel·lícula continua!

Ja tan sols manca una curta setmana per a la gran cita anual del running valencià, la Marató de València. Enguany en som pocs inscrits, pots ser dos o tres dels Peuets enamorats de les llargues distàncies, dels reptes importants i capaços i forts per a suportar els exigents entrenaments que demanda una cursa de 42K.

Mentre tant la resta de Peuetes i Peuets acaba el rodatge d’ un altre capítol de la història del Club. Totes les escenes tenen lloc en diumenge, i totes d’ asfalt aquesta vegada.

A la IV Cursa per equips de la MPOC de Sueca arribem totes i tots tard a les inscripcions i desconec si hi ha participació a la caminada. Sols hi estarem presents contribuint amb la cessió dels 5 punts quilomètrics necessaris per a la prova i dels podis on rebran els trofeus els guanyadors absoluts de la carrera. L’ MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) de 5K ve sent organitzada per l’ Associació Esportiva Sutrail i se limita a 150 corredors. A criteri meu pot ser una xifra una mica massa restringida per a un diumenge de matí.

A Ròtova Paqui Riera i Rosa Garcia corren els 10K de la XIXª Volta a Peu del poblet de la Safor. Gens pla, construït damunt d’ un tossal, als contraforts de la Serra Grossa i a la vora del Vernissa, les pujades i baixades del recorregut son constants. I més constants encara son Paqui i Rosa que a ritme de 5:22 i 5:38 passen meta en 53’25” i 54’26”. Tenint en compte la duresa de la Volta a Peu de Ròtova son dos cronos ben bons. Rosa fa 4ª a les Veteranes E.

A Ondara, més al Sud, a la Marina Alta, Gema Rosell, Prese Claver i Pascual Azorín participen en el Gran Fons en la 6ª edició. El recorregut que surt del Prado i la Plaça de Bous torna allà completant 15 quilòmetres relativament plans, amb lleugers desnivells que no frenen la velocitat mitjana de cap corredor. I anem a presenciar un fet insòlit i curiós. Pascual acompanya Prese i Gema tota l’ estona, i estes entren tancant rellotges en 1h14’46”… les dos, exactament a 4:59/km les dos, a 10 segons de la 2ª les dos fent 3ª ex-aequo de Veteranes B les dos! Aquest és el capítol inèdit de aquesta entrega setmanal. De pel·lícula! Bravo xiques!

Canviem d’ escenari. A Montesa trobem a Alice Rebull i Pepe Ciscar. Tot i sent una carrera solidària amb recaptació a favor de la recerca contra el càncer, tan sols acudeixen una centena curta de participants. 8K durs car tots sabem del Castell de la Ordre de Montesa, enderrocat allà dalt del turó dominant el poble i vigilant encara els carrers penjats cap a la vall on descorre el riu Canyoles. Dins de lo exigent de la cursa encara és una sort que sols tinga 7830m. Pepe Ciscar tanca el circuit en 48’51”.

Alice corre com sols ho fan les campiones, 41’50” a 5:20/km. Primera fémina de la general, primera de la categoria, ocupa la part alta del caixó després d’ un esforç titànic allà a la Costera rebent els aplaudiments dels Montesins i… els meus també!

Continuem viatjant per la geografia del País Valencià i anem a rodar un pla a Cullera. La claqueta donarà l’ acció a les 10h00. La afluència de la família Peueta és més nombrosa. Assistim també a una cursa solidaria en favor de la Associació de Familiars dels Afectats per l’ Alzheimer, AFACU organitzada per la Societat Musical Santa Cecilia de Cullera, VIª Volta a Peu i Caminada dissenyant un recorregut de 6900m. La volteta és plana, agradable, passant a l’ altra banda del Xúquer i deambulant pel terme fins l’ Assut de la Marquesa. Fran Llopis i Toni Llopis marcaran 28’20” i 30’29” (4:06 i 4:28/km).

Mireu si corren tio i nebot que la càmera quasi no els capta! Després entraran entre 34 i 41 minuts Esther Rubio, Juan Franco, Mila Sifre i Monica Mirà, Sari Roselló i Lourdes Lledó, Angeles Bernal, Cris Roman i Maribel Soriano. Hem gaudit d’ una excel·lent matinada, amb aquest solet tebi de la tardor mediterrània, amb una suau brisa, net de núvols i sense humitat ambiental. Un goig i un gust de diumenge!

Fem maletes, carreguem material, càmeres, focus, “atrezzos”…  i ens desplacem al pur nord, al País Basc, a la vora del Bidassoa, frontera amb França, al barri exterior d’ Irún, Behobia! Diumenge matí, mal oratge, ha plogut i plourà durant la prova, la Behobia-Donostia que celebra la seua 53ª edició, una de les curses més antigues d’ Europa i amb una distància una mica estranya, 20K, com la nostra! Vinga, parlaré amb una mica més de modèstia, diré més bé que la nostra és com la seua!

Ramon Monjo, repetint viatge i participació, torna a córrer la “Behovia-San Sebastián” enguany. Luis Berriales també s’ hi desplaça. 30.500 inscrits. Acabaran la prova 24.475 dones i homes, valents entre els valents, tant com els més aguerrits espartans! I és que la Behobia no és qualsevol cosa. Si bé té, evidentment, les baixades corresponents al perfil de la costa cantàbrica i el golf de Biscaia, abans de davallar-les hi ha que haver-les pujat! I aquí és on està el quid de la qüestió!. Dos costeres cap amunt determinen la endurança de l‘ atleta.

La pujada de Gaintxurizketa al quilòmetre set és de més de tres d’ allargada amb un desnivell d’ entre el 8 i 13%. No se li veu mai la fi! Els coneixedors de la zona o els corredors avesats regularan l’ esforç de manera sàvia i intel·ligent. Fa res que han mogut de Behobia, allà prop de l’ Illa dels Faisans i ja tenim el primer mur front als nassos. El públic, multitudinari ajuda de sobre manera, la fina i constant pluja té l’ efecte contrari.

Ja enfilant carretera cap a Ventas comencen els múltiples tobogans, ni llargs ni curts, que mosseguen els bessons i enfaden ísquios i quàdriceps! Ja se senten els esbufecs. Els pulmons no ingressen el suficient aire. Oiartzun, Linzirin, equador de la carrera. Se baixa cap Errenteria, pla com una taula de billar. Recuperem, respirem, omplim pulmons i fem, si sabem, reserves de forces i oxigen. Falten quatre quilòmetres.

L’ altre mur més temut ens cau al damunt com una pesada llosa, el Alto de Miracruz. 192m de desnivell positiu en dos mil metres. Dur, esgotador, pulmons a ras de gola, cames engarrotades per l’ esforç i el fred, sols se desitja acabar! I ve el miracle al coronar. Els milers d’ espectadors t’ ovacionen, la vista sobre la ria, arriba la baixada a l’ Avinguda d’ Alegorrieta de Sant Sebastià, Gros, les platges de Zurriola a la Contxa i més i més milers de veus, de crits, d’ ovacions i aplaudiments que te transporten a meta fent-te oblidar el sofriment i fent acudir, en contra de la teua voluntat, les llàgrimes als ulls! Alameda del Bulevard, Avinguda Zorriola, el Kursaal, xarangues, concerts, batukades, animació variada… Els bàtecs del cor s’ incrementen.

Ramon i Luis han vençut. Finishers! Emoció i tremolors. Riures nerviosos i plors de satisfacció! Ramon acaba el 2.121 en 1h26’21” i Luis amb 1h44’11”, el 11.210. Ha valgut la pena, oi que sí? A l’ any que ve… pot ser hi anirem més Peuetes i Peuets.
Als escenaris s’ apaguen els llums. El decorat es fa fosc. Es temps de recuperació, descans i reflexió.

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.