Crònica del CC Peus Quets: Silenci, es corre… acció!

Crònica del CC Peus Quets: Silenci, es corre… acció!

Plagiant i emprant els mítics vocables del rodatge d’ una pel·lícula em ve de gust aquesta vegada descriure la vida del Runner al cap de setmana on he cregut entreveure, del dilluns fins el divendres com una mena de plató on s’ hi activen persones, uns al darrere de les bambolines muntant, preparant, programant, mesurant, comptant, comunicant i d’ altres, a diversos escenaris, assajant tot allò que el cap de setmana van a escenificar. És realment un espectacle. Vingut el dia més anhelat de la setena, el dissabte… silenci, se corre… acció!

I dissabte efectivament, surt a escena el primer dels actors de la colla Peus Quets, Pascual Azorín, a les 8h00, fresca matinada, pals, frontal preparat per si de cas, vitualles, aigua i gels energètics a la motxilla i una bona dosi d’ inquietud al cor com escau a tot bon corredor conscient, per molts anys que porte corrent pels circuits urbans i muntanyes. Al Trail de Montanejos, Pascual escull el més llarg, el 55K del “comocabras”.

El desnivell positiu que  haurà salvat en passar meta és de 2400m. Tindrà la “sort” de fer una turística ruta als estreps nord del Parc Natural de la Serra d’ Espadà passant per los Estrechos, el Cantón, la Monzona, Puebla de Arenoso a l’ embassament, los Calpes, el Morrón i la Maimona. D’ allà ja tan sols li quedaran cinc kilòmetres a Montanejos. 8h15’11, a 9:00/km. Aquest home ha fet una jornada laboral per dalt les muntanyes, menjant-se 65% de senda, 20% de pista i 15% d’ asfalt. Aquesta prova que dona al finisher 2 punts per a córrer la Ultra Trail del Mont Blanc és qualificada per la  FEDME amb un coeficient de 154. És molt, lo que vol dir que és una dura prova. Tot fibra. Enhorabona currante!

Luisa Carbó actua una mica després, a les 10h00. “IXª Carrera Regimiento de Caballeria Ligera Lusitania Sube a la Bandera”, des de la mateixa base militar de Marines cap als primers promontoris de la Calderona. Un marc estrany el de la sortida i l’ arribada entre tanquetes i boines militars. Luisa se conforma amb la curta distància però a la que no manca intensitat. Poc asfalt, molta pista de suaus pujades sense fer la més llarga i forta que arriba a la lloma de la bandera.

És més bé un cross que un trail. La zona de la cursa està encaixonada entre el Barranc de Zafra i el de Xirivella. 187m de desnivell positiu, frescoreta a l’ ambient, bon temps, a penes una calmada brisa que, amb la sequedat fa volar la pols i Luisa s’ en traga més que aire respira. Amb la intenció de passar meta juntament amb tres amigues opta per avançar-se pel circuit corredor, disseny de la eficaç organització castrense. En res deixa enrere els 7,6K en 50’19”, lleugera com el nom del Regiment organitzador de esta prova benèfica civico-militar.

A Gandia anem a trobar Ramon Monjo i Emilio Sala. Ramón, perfilant la preparació dels 20K de la 53ª Behobia-Donostia, opta per esta mitja marató a la Safor. Ha fet asfalt i trails per a sumar resistència muscular a capacitat pulmonar i si no sobrevé res de manera inopinada durant la setmana, estarà llest per al diumenge dia 12 allà al País Basc completant a Gandia esta bonica mitja marató en 1h32’46, el 227 de la general on passen per meta 1487 corredors, 9è de la categoria de Veterans C. Claríssimament Ramon està en forma.

Emilio Sala entra el xip per l’ arc de meta en 1h24’57. En plena preparació de la Marató de València, Emilio va completant després d’ un més d’ una quasi inactivitat, entrenes i competicions, ara ja segurament en davallada de kilòmetres de cara a la gran prova del cap i casal del dia 19. Un temps excel·lent, 75è de la general, carrera seriosa, calibrada, calculada a 4:00, dins dels seus registres habituals. Encara queden 15 dies per a la gran cita… se poden fer coses i polir la preparació. Ànims, salut i força!

A Montroi, pugem el teló sobre una carrera dolça! Diumenge matí Lourdes Lledó, Sari Roselló i Manu Lena fan el III 10K Urban Trail de la Mel a Montroi. Curiosa per insòlita esta embafosa denominació… de la mel i… trail urbà! De dolça sols té el nom. Un trenca-cames que no permet agafar ritme constructiu. Quan pareix que el cos estabilitza una cadència, va i la pujadeta te la desbarata… això ara i adés!

Poc asfalt i molta senda sobre les primeres colines al mig de les serres del Caballó i Dos Aigües entre cultius o matolls. El riu Magre està present i atent al descórrer dels atletes sobretot pel Pas de l’ Horteta, i a cap dels participants hi haurà que descriure la Torre Andalusina a la que veuen un munt de vegades i fins i tot de prop. Trail, sí. Urban, poc. Dolça, en absolut! Així i tot Sari la troba “molt reguapeta”! Entren tots tres a meta amb 1h02’36 agraïts per rascar-li una miqueta més de felicitat a la vida.

He deixat per al final la primera de les actuacions de Peus Quets que va tenir lloc el divendres: la Gala Final del IV Circuit Solidari El Corte Inglés Parc Natural de l’ Albufera. La festa de cloenda veu una important assistència a la Sala Rex Natura d’ Alzira que n’ és un dels patrocinadors. Hi assisteixen els presidents dels Clubs compromesos en el Circuit, el responsables de les firmes patrocinadores i diversos personatges del món del Running. Parlaments, entrega de premis finals, vi d’ honor i sopar posterior de germanor.

Peus Quets es fa present en les persones de Pilar Ferrús, M. José Sanz, Reme Beltran, Elo Nadal i Mila Sifre, totes amb les huit proves preceptives corregudes per a ser finishers del Circuit. Mila puja a l’ escenari, trofeu de tercera en Veteranes C. Sexygenàries al poder!
“Corten!” Cau el teló sobre la funció de esta inflada setmana. Ja estem assajant per rodar les properes escenes.

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.