Anem sumant, que per a restar sempre estem a temps!

Anem sumant, que per a restar sempre estem a temps!

Diuen a la Ribera que per a llevar sempre estem a temps.  Ocorre de vegades que les coses no surten com hom les planeja. Som humans… per tant imperfectes. Però el meu cas ratlla lo màxim permès. Lo de la imperfecció humana no ve per a suavitzar la meua falta que no té perdó. La passada setmana passí per alt la gesta de dos persones del Club. Una despistada meua!

La primera, Reme Beltran, que vaig esborrar d’ una plomada de la crònica així com de la Mitja Marató de València. Aquest error el vaig rescatar fàcilment i prou aviat.

La segona falta fou el cas de Pascual Azorín, el “currante del Running”, que corria en solitari el diumenge 22 d’ Octubre la Volta a Peu al Benicadell, anomenada Volta a Peu, sent més bé estos 15,7 Km un trail pur i dur. Sortida a Salem, arribada a Salem, 15,7K. Em va ser impossible salvar la “cag…” en temps i formes.

1h36’43, a 6’18/km corre Pascual l’ ombriu del Benicadell des de Salem. Apreciable crono per a una distància de Gran Fons. Si fem una vista a la orografia de la zona veurem prompte que el Benicadell té un relleu esculpit amb ràbia, a colp de burí i massa, sense intenció de la Natura de deixar allò suau i arrodonit. “Canyereta” la Volta proposada! Pascual ve de córrer dissabte 9K a la Llosa de Ranes amb Prese, i diumenge repeteix cursa amb el 80% de muntanya, senda i pista. Dos dies de cap de setmana, dos proves. Tinc batejat a Pascual, per als meus interiors, el “Currante del Running”… sense cap mena d’ ironia. Si no treballàra el divendres… també correria! Un home que canvia sabatilla de running per a calçar-se la de trail al dia següent! Pues ja vos ho dic jo: el Benicadell planta cara, però la seua arrogància no ha sigut un fre per al nostre Pascual.

Per això des d’ aquestes línies demane a Reme i Pascual mil disculpes públiques. No va ser intencionat.

Sveitz, Schweitz, Suisse, Svizzera. Glarner Stadtfauf. Cantó de Glarus, capital del lloc. Una contrada situada al bell mig de 49 pics de més de 3000m, al fons del vall, dominada per kilòmetres i kilòmetres de pistes esquiables i desenes de estacions d’ esqui. Aquest massís de Glärnish té set parcs naturals protegits. 6300 m. Manolo Mañez corre la curta prova a Glarus, quatre voltes a un circuit urbà i de bosc. Poc vos he de contar ja com son els pobles a Suïssa per bé que aquest m’ ha paregut una mica més sobri, de grisos i blancs, colors de l’ Hivern alpí. Aquesta cursa es fa des del 1984. Diu Manolo que, com d’ altra banda sembla lògic tractant-se de Suïssa, sis kilòmetres de tobogan amb pujades de més del 10% i passada obligatòria pel bosc. Ja s’ em feia estrany l’ hora de començament de la carrera, les 13h30! Es clar que s’ ha d’ aprofitar la llum màxima del sol pel a corre-la i més al sota-bosc. 27:18 li costen els pocs més de 6K a Manolo, a 4,20/km! Soferts kilòmetres… però, vist el resultat, molt a gust!

A Cullera, un grapat de Blavets i Blavetes corren la insòlita distancia que allà hi proposen: 12.200m! La volta completa a la Serra de la Rabosa! Joan, Toni, Luis, Juan, Alice, Esther, Paqui, Rosa, Mila, M. José, Eloïsa, Reme, Maribel. Tretze… que malgrat ser un xifra maleïda… tenen sort!

Uns quants “carrerons” si em puc permetre el castellanisme. Prop d’ un centenar de metres de desnivell positiu, ombra i sol, caloret que comença a acumular-se cap al kilòmetre 5 quant s’ inicia la pujada al Far, un miqueta de respir mirant la mar altra vegada i cap amunt al Primer Collao i la Urbanització de la Lloma dels Cabeçols. No gens fàcil però molt agradable aquesta cursa.

Joan L. Garcia fa un crono boníssim: 51’08 a 4:02/km, 5è del Veterans A. Toni Llopis corre a 4:34 i passa meta en 58’02, 7è en Veterans B… contentíssim! “Carreron”! Luis Berriales, de suport a Alice, fa que esta Veterana B del equip mire des de lo més alt del podi, primera de la seua categoria: 1h01’31, 4:51! Un “carreron” més. Esther Rubio tanca el recorregut en 1h04’05, Paqui que fa tercera al podi de VB, 1h08:05 s’ en surt més que bé. Mila Sifre, un’ altra cara somrient assoleix creuar l’ arc de meta en 1h09’54 a 5:31.

Primera de les Veteranes C, la de més edat de les dones a la carrera de Cullera, la meua “sexygenària”! “Carreron”! M. José Sanz, dolenta, afligida encara per lesions, acaba, més voluntat que força en 1h11’10. Amazona, guerrera de raça! Elo Nadal, Reme Beltran, Juan Franco i Maribel Soriano desgranen d’ un en un el collar de Peuets que passen meta entre 1h13 i 1h25. Ací cal realçar tres coses: una voluntat fèrria d’ acabar com siga esta dura prova, uns quants cronos de campions i tres podis al calaix!

Ramon Monjo que va a trail per setmana torna a la muntanya, aquesta vegada al Benicadell, II Benicatrail, mitja marató de muntanya que organitza el poble de Beniatjar. Son 21800 metres, 1070m de desnivell positiu, traçat moderat en dificultat fins la meitat del recorregut, pujant en intensitat a partir del 11, tram que portarà als muntanyencs a la cima del Benicadell i on se van a trobar un brutal mur que passa dels 670m d’ alçada als 1078, o siga 408m de pujada en un kilòmetre dos-cents. Aquest tram necessita una depurada tècnica. D’ allà dalt albiraran fins el pantà de Beniarrés havent passat per la Serra Porrona, les Clarisses, la penya dels Carlos i l’ Altet de la Carena.

Ramon ja ens té acostumats. A la sortida havent regalat els primers de la prova més de cinc-cents sobre un traçat erroni,  obligats a tornar enrere, se veuen a la cola de carrera. Hi ha que remuntar. I se remunta, vaja que sí. Ramon para rellotges a les 2h22’55 a molts minuts davant del segon. El Benicadell és cosa seriosa, no apta per a neòfits. Corrent doncs a 6:15/km, Ramon torna una vegada més a pujar al podi en el primer lloc dels Màsters. Tercer 1er lloc aconseguit consecutivament, cinquè primer lloc de la temporada. L’ Olleria està al caure i la Behobia-Sant Sebastià també. La forma està consolidada, ara a mantenir-la. Bravo!

La secció de senderisme del Club, Senda Quets, inicia la temporada a la Granadella de Xàbia. La convocatòria supera tota expectativa. 55 persones omplin l’ autocar i a més d’ això se sumen dos cotxes particulars a la “passejada”. Total 65.

Amb 7 kilòmetres de recorregut i uns 220m de desnivell positiu, la ruta és de dificultat baixa amb uns curtets llocs de baixada més tècnica i dificultosa que obliga la atenció i la vigilància. Primer se puja al Mirador d’ on s’ admirarà la petita cala de còdols de la Granadella, denominació del promontori que la domina. D’ allà dalt també se veu l’ arcada aèria de la cova del Llop Marí i les aigües transparents de la Mar Nostra que pinten la vista d’ un “dégradé” de blaus sortits de la paleta de Sorolla. Alguns tindran la sort d’ observar un petit ramat de dofins a alta mar.

Del Mirador al Castell, senzilla torre de vigia del segle XVIII i als penya-segats que porten a les “Cumbres del Sol” de Benitatxell i al Cap Blanc de Moraira. La vista és impagable. A partir d’ allà bifurquem cap al Barranc de Martorell a buscar el retorn a la rada de blanques manises, a delectar-nos amb una cervesa reparadora o, vençudes les manises, fer un bany refrescant d’ aigua cristal·lina.

El dinar serà a cal Pedro de Jesús Pobre. Uns entrants, unes amanides, una fideuà i un tast d’ herberet ens faran fins i tot traure una nova junta per al Club!

Hem sumat molt aquesta setmana, hem sumat competicions, podis, bons cronos i de nou una nova i bonica eixida de Senda Quets. Eixe és el camí. Anem fent!

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.