Crònica de Peus Quets: Rècord mundial a València… entre altres gestes!

Crònica de Peus Quets: Rècord mundial a València… entre altres gestes!

Totes les setmanes no son iguals, no! Pot semblar que carrera amunt carrera avall totes se semblen. Puc asseverar que no es així. Primer perquè no tots estem igual hui com ahir o com ho estarem demà, segon perquè la preparació per a tal o tal altre esforç, durant el transcurs de la setmana, no es el necessari, el adequat o el suficient o pot ser i tot exagerat, tercer perquè la obligada disposició o predisposició mental per a la prova és o no és la convenient.

El record mundial referit al títol de la crònica era segurament una fita que Joycilin Jepkosgei tenia entre cella i cella des de que fiu el millor registre femení del planeta de la Mitja Marató a Praga el passat més d’ Abril, i ella, vist el resultat, sí que estava preparada al cent per cent. Darrere de tot açò hi ha un munt d’ hores d’ entrenament, de patiment, de dietes i d’ esforç, d’ autosuggestió i de control mental que, reconec, no està al meu abast entendre. Joycillin sí ho entén, i ho aconsegueix.

És nou record del món amb un segon menys que el establert a la capital Txeca aquest hivern passat: 1h04’51. Es a dir que quant el 60% de corredors està passant entre el kilòmetre 9 i el 12, Joycillin passa meta en el kilòmetre 21. Estratosfèrica esta Keniata, recordwoman mundial dels 21.097,5m de València, única prova de Mitja Marató al món reconeguda amb Medalla d’ Or de la I.A.A.F, (International Association of Athletics Federations).

Caldrà destacar dues coses més del gran esdeveniment que representà per a València la trobada de Runners del Diumenge. Fou record de inscripció amb 14200 participants. Fou record d’ atletes entrats a meta: 12281! I fou record de entrada a meta masculina per baix de l’ hora dels quatre primers classificats, entre 59’11 i 59’48, de Bahrain, Etiòpia i Kenia. Un gran dia.

Per lo que fa a Peus Quets, també ha sigut una gran setmana. A la Llosa de Ranes corrien Prese Claver, Alice Rebull, Pascual Azorín, Joan Garcia i Pepe Ciscar. 8850m, curta Volta a Peu a un poble escarpat i muntanyenc com pocs. Una cursa que els fa fer una petita volteta pel nucli urbà, iniciant de colp una pujada a la Ermita de Santa Ana, S.XV, 290m de desnivell, una bona pallissa per al qui “el costa amunt” se li fa difícil.

Per fer-vos una idea, allà quant plou, l’ aigua no hi dorm! Joan, rondant sempre els 4mn/km (4:07), fa 37’00 en meta. Pascual acompanya a Prese i Pepe, participatiu, marca els tres quart d’ hora. Prese, la daga voladora, prem el crono en 43’19 i entra segona de les Veteranes B, a catorze segons de la primera, i Alice, dura i forta, encara camí de recuperar del tot la forma, arriba tercera amb 45’28. Dos dones de “Blau Peus Quets” dalt del podi. Com diria el gran Johan Cruyff – Se me pone la gallina de piel! –

Ben lluny d’ ací, als Alps, Manolo Mañez s’ aventura en els 10K de la Muttenzer Herbslauf, la carrera de la Tardor a Muttenz, imatges a les que aquí a la zona costera mediterrània no estem acostumats. Una paleta de colors que va des del verd obscur al beix quasi blanc passant pels marrons, taronges, grocs i rojos, pintant tota la gama cromàtica completa que veiem a les fotos dels calendaris o a les postals que encara se venen a modo de “souvenir”. Tardor tardor, de la que els poetes ploren en les seus versos més depressius o la que musiquen els compositors en les seues simfonies i cantates. Per a mi, tristor tranquil·la i pacifica dels boscos humits reposant-se a la època del dormidor.

Dura carrera de tobogans, més pròpia d’ un Cross que d’ una Volta Popular, de recorregut amb sortida i acabada des de les pistes d’ atletisme del poliesportiu i uns llargs kilòmetres per pista forestal de bosc. Bonica entre les boniques, de preciosa fotografia i sana estampa. Lo que se cansen les cames ho descansen els ulls! Manolo passarà meta en 49’40, prova de la duresa dels deu kilòmetres de Muttenz, on va sortir el sol, se va amagar, va ploure i fins i tot mogué una lleugera però fresca brisa. A l’ hivern i amb neu correrà Manolo amb raquetes als peus?

Trail a Sellent. Diumenge, matí fresquet, agradable, fet per als trails a posta! Ja he cantat en nombroses ocasions les virtuts de la comarca de la Costera per a carreres de muntanya, també n’ he plorat les seues dificultats. La contrada de Sellent, que rep el nom del riu que el bordeja, està farcida de barrancs i costeres, corbes i més corbes a la carretera. Els corredors toquen quasi tot lo que es pot córrer a Sellent: el Pla, la Serretella, les Hortes, la Foia, el barranc de l’ Horteta, el bany d’ Escalona i la Cabrentà… El terme és xicotet, però hi ha relleu per a donar i vendre!

Luisa Carbó, Sales Mañez, Maritere Reig, Vicent Clar i Ramon Monjo, cinc gladiadors que se pinten els colors de guerra allà al Caroig. 350m de desnivell positiu, gens excessiu però dur. Maritere i Sales s’ ho prenen amb prou filosofia, xerrant i observant, sense agonies… en definitiva a gaudir plenament de la muntanya. Això és vida! Luisa, més nerviosa acaba els 13K en 1h46’59. Li ha sortit prou bé. Vicent fa 1h34’34 que també és un bon temps per a un sprint trail de 13000m. Ramon, ell, fort i amb ganes de més, passa meta marcant 1h08’03 i fa primer al podi Màster Masculí. No sols es pengen medalla d’ Or a la Mitja de València. Ramon també ho fa, i van dos primers llocs seguits! Llorer i honors al gladiador. Vini, vidi, vici!

La Mitja de València també aporta alguna cosa al Club. Per a dos de les deu Peuetes qui hi van, es la seua primera mitja marató. Ho inicien com totes, amb unes pessigolles a l’ estomac de temor i inquietud, això que sense vindre a compte t’ afluixa la bufeta i sense ganes vas al bany! Realment, és una cosa que per molts anys que pugues portar en l’ ofici sempre et passa com me comentava la setmana passada Assumpta Cebolla. Tot això desapareix en fer la primera petjada en carrera! A la introducció ja he referit unes quantes coses de la Mitja de València.

Poc més que afegir sinó l’ ambient d’ autèntica festa multitudinària, el bon muntatge de la carrera, els excel·lents punts d’ animació, el impecables avituallaments, la emocionant recta de meta… i les nostres Peuetes corrent a una prova premiada d’ OR! Esther Rubio entrà en un temps lloable de 1h49’33, Neus Andrés i Sonia Viñoles acompanyades de Pedro Cascales i Tomàs Cuesta, en la seua primera Mitja fan en meta 2h02’02. Gran crono per ser la primera i per ser realment unes corredores novelles! Esther Signes també arranca un bon temps: 2h03’54 seguida de Mila Sifre en 2h04’12. Cris Roman, 2h07’10, Eloïsa Nadal, 2h11’08, Reme Beltran, 2h11’09, Pilar Ferrús, 2h13’06, M. José Sanz, 2h15’12 i Mònica Mirà que corre setze kilòmetres acompanyant una amiga que comença, recupera terreny fins entrar en 2h18’19. Valentia i decisió!

Gran setmana, gran diumenge, gran València on no sols els negres s’ emporten aplaudiments!

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.