Cullera veu injust el repartiment autonòmic d’inversions per a la xarxa d’aigua potable

  • Juan Vicente Armengot: «Rebrem 114 euros per habitant censat enfront dels 1.000 euros dels municipis més xicotets»

Discriminatori i profundament injust. Així veu l’Ajuntament de Cullera el criteri de repartiment dels 25 milions d’euros que la Conselleria d’Agricultura i Medi ambient invertirà en els municipis que integren la comunitat d’usuaris de la potabilitzadora de la Ribera.

Juanvi-Armengot-cullera

Juan-Vicente Armengot

El regidor del Cicle Integral de l’Aigua, Juan Vicente Armengot, ha deixat palesa la disconformitat del consistori cullerenc perquè el municipi solament rebrà 2.530.000 euros.

Segons el parer de l’edil la quantia és «absolutament insuficient» si es compara amb els diners assignats a poblacions amb un menor pes poblacional i que han d’atendre una xarxa de distribució infinitament més xicoteta. «Hi ha qui podrà canviar tota la seua xarxa tres vegades si vol i nosaltres amb prou faenes podrem actuar en una part xicoteta de la nostra», lamenta.

«Anem a rebre 114 euros per habitant censat enfront de la mitjana de mil euros dels municipis més xicotets. La desproporció és brutal», ha denunciat Armengot, qui indica que en les reunions mantingudes inicialment amb la conselleria i els altres municipis per a fixar els criteris de repartiment Cullera ja va advertir que existixen factors importants que haurien de ser tinguts en compte com ara el nombre real d’habitants —molt superior als empadronats—, el total d’habitatges o la longitud de la xarxa d’aigua potable.

Encara que la petició de Cullera que s’aplicara un criteri corrector per als municipis costaners per suportar major pes poblacional a l’estiu ha sigut parcialment atesa per la conselleria, Juan Vicente Armengot considera que el paràmetre situa en el mateix plànol a Cullera i Sueca «quan és evident que nosaltres tenim més habitants a l’estiu i de mitjana al llarg de tot l’any que ells».

Les dades que maneja l’empresa mixta municipal Aigües de Cullera llancen, sobre la base del consum d’aigua, que el mes que menys habitants hi ha en la ciutat —al gener— la xifra no baixa dels 30.000. Oficialmente, en són 22.000 els empadronats.

De fet, la pròpia enquesta del Ministeri de la Presidència relativa a les infraestructures i equipaments municipals xifra en més de 86.000 habitants la població estacional màxima de Cullera, la més alta de la Ribera.

El municipi costaner argumenta que té una població real molt superior a l’empadronada i que la seua xarxa proveïx al major nombre d’habitatges de la comarca

«És evident que som més habitants i que hem de prestar servei a tot eixe volum de gent, però a ningú li interessa reconéixer-ho», critica Armengot.

Xarxa extensa
A més, cal tindre en compte l’extensa xarxa d’aigua potable que té Cullera, la qual actualment compta amb 186 quilòmetres de longitud per a proveir a més de 30.000 habitatges —el major nombre de tota la comarca—, incidix el regidor del Cicle Integral de l’Aigua. A açò, «és evident que s’hauria de sumar el criteri de nombre de fuites per quilòmetre de xarxa», cosa que no s’ha contemplat.

Armengot també posa l’accent en el fet que Cullera és la segona població que més diners ha abonat a la conselleria en concepte d’amortització de la potabilitzadora, en total 265.000 euros, mentre que altres que rebran més diners d’aquestes inversions encara no han pagat ni un cèntim.

El repartiment de les ajudes a cada municipi està previst en funció d’un índex que s’obté de la suma d’altres dos, un poblacional i un altre volumètric. El primer està relacionat directament amb la població censada de cada municipi i l’altre mesura el volum unitari (metre cúbic per habitant i any) tenint en compte el volum actualment sol·licitat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per habitant i any.

Ajuntament de Cullera


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.