Crònica de Peus Quets: Les setmanes corren més que nosaltres!

Crònica de Peus Quets: Les setmanes corren més que nosaltres!

Ja som altra vegada diumenge per la nit! Fa res que acabava la crònica passada que ja estic recopilant dades per a redactar l’ altra. El temps s’ ens escorre entre els dits, el rellotge, no passa les hores, les dispara i més sent una setmana curta, farcida de dies festius. A mi els set dies m’ han passat com un tir.

Una vegada fet el balanç, la Junta ha guardat al calaix la XXXª Volta a Peu a Sueca, amb notes preses per a millorar certes coses i modificar-ne unes altres. La setmana passada se va fer anàlisis dels pros i contres, se van fer comptes dels quals se donarà lectura i se publicaran el proper dia 27 en la Assemblea General convocada.

També férem una quedada de la Junta per a córrer el Cross del Montgó a modo d’ acomiadament en el càrrecs que cadascú ocupem en vistes de unes molt properes eleccions. El Cross no ha pogut fer-se realitat per motius particulars de treball, però si s’ ha fet realitat una curta prova de 7K a Beniarbeig, prop d’ Ondara, que també ofereix la modalitat de marxa, i on, per qüestions de dia i hora, podem anar tota la Junta amb les nostres respectives parelles, així farem caminar qui ja no corre.

Manolo Mañez, que estava entre nosaltres per a córrer la 10K i 20K de Sueca, vingut quasi expressament des de Suïssa, corre dissabte de matí la Hallwilerseelauf, una 10K que li pega la volta al llac de Hallwiler, recorregut a penes ondulat, preciós, entre trams boscosos i passejos a la mateixa voreta del llac, entre verds i blaus, natura pura.

L’ eixida se fa des de Beinwill, un típic poblet alpí de pedra, pissarra i fusta, profusament decorat de flors, corprenedor i bucòlic. Manolo corre els 10 kilòmetres en 47’18, a 4:43. Es un bon registre malgrat l’ altura. Ho farà la manca de pol·lució i l’ oxigen més pur? El cas és que fer 4:43/km és sense dubte, córrer amb certa fluïdesa.

La XXXIXª Volta a Peu de Canals (39ª), una de les deganes de les carreres populars del País Valencià, consta enguany de 7.700m. Hi ha hagut edicions de 7900, 7200, 7500… El recorregut, totalment urbà acull 340 atletes entre els quals Alice Rebull, Joan L. Garcia i Pepe Ciscar. Pepe, a 5:00 marca 38’29, Alice, que quedarà 4ª de les Veteranes B, fa 37’39 i Joan corrent a 3:59, 50è de la general, passa meta em 30’43.

Ja sabem que a la Costera, res és pla. Els carrers pugen i baixen, sense greus desnivells però sí continus. És la típica volta a peu que sent curta, enganya, portant el corredor a prémer l’ accelerador una mica més que de costum, passant-li factura sobre el kilòmetre cinc, on ja el ritme més alt li canvia el somrís a més d’ un!

A Beniarbeig, un altra curteta. No massa matinera, la cursa i la marxa mouen a les 10 del matí. Juanvi Sanchís, Dolo Mañez i Gema Roselló s’ apunten a la marxa. Ja vos dic, que sense posar la directa però amb la petjada ferma i decidida, fan meta en 2on, 3er i 4rt lloc de la caminada xerrant durant tots els set kilòmetres.

La cursa la disputen Ramon Monjo, Àngels Riera, Manu Lena, Sari Roselló, Xavi Micó, Assumpta Cebolla, Lourdes Lledó i Mila Sifre. Una clàssica prova de les de la Marina. Com a la Costera, res pla, un seguit de carrers amunt i avall com obliga la orografia al peus de la Serra de Segària, però de córrer alegre i classificada de bonica. Un poble “coquetó”, a la ribera del Girona, on fa deu anys, este, embravit amb més de 400 litres per metre quadrat ploguts en poc més d’ una hora allà pel Barranc de l’ Infern i la Vall de Laguar, ensorrà els ponts, destrossà les cases de la riba així com bona part d’ El Verger i d’ Els Poblets.

Ramon passa meta en 27’40, a 3:57 fent 5è del Veterans B. Manu Lena, encara provant-se fa 28’50. Xavi Micó i Assumpta entren en 36’01, crono que deixa Assumpta 2ª al podi de les Veteranes C. Sari, també en recuperació, 37’28 i 5ª també de les Veteranes B. Mila creua l’ arc als 37’52 i fa 3ª de les Veteranes C. Lourdes, en plena recuperació de la seua intervenció quirúrgica assoleix un temps de 38’59 i Àngels trau 40 minuts.

Beniarbeig ha resultat ser fructífer. Totes i tots han corregut molt bé, ja ho diuen cronos i classificacions, marxadors inclosos i la Marina deixa dos podis per a dos estupendes Veteranes de Peus Quets.

A les 11 mou el Trail de Bunyol. Pascual Azorín, acompanyat sols pels pals de trekking s’ hi llança. Res més que 27K que resultaran ser 28,500. Tampoc resulta ser “pan comido”! El recorregut esgarrifa. El barranc de Carcalín, un pas pel polígon industrial Parque del Planell, pel barranc del Cochero al Charco Negro, el barranc de Candell, la Cova Turche, la de las Palomas, el pas pel riu Buñol… 3h59’42 lluitant contra 1100 metres de desnivell positiu i entre 100 participants corrent sol durant bona part del circuit. Allà dalt és on sent profundament el corredor la seua soledat, quant perd de vista el que va davant i no sent ningú al darrere. Gran prova Pascual, una fita important esta de Bunyol amb propina de 1300m més!

Una setmana més. Vinga que m’ en vaig a preparar la següent, que açò corre!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.