Entonant un “mea culpa”… però mirant cap amunt!

Entonant un “mea  culpa”… però mirant cap amunt!

La setmana post-aniversari de Peus Quets ha tingut un discórrer molt bo tirant a excel·lent. Els entrenaments clàssics per colles d’ afinitat o per disponibilitat de temps lliure a la Murta d’ Alzira, o “Collaos” de Cullera o fins i tot, ja segat l’ arròs, per la partida com habitualment.

2017-41-Pobla Llarga

La Pobla Llarga

S’ ha fet balanç de lo ocorregut a la XXXª Volta a Peu a Sueca del qual hem fet una lectura positiva al noranta per cent, vistos, rebuts i sentits els comentaris, opinions i crítiques posteriors. Tan sols unes poques coses sense massa importància i fàcilment corregibles per a l’ any que ve han sigut detectades, com algun punt de la carrera no lo suficientment protegit o vigilat, la coordinació del cotxe que tanca la cursa del 20K o el haver tingut l’ aigua disponible en meta en compte de servir-la dins la borsa del corredor al finalitzar.

El sobrant de rosquilletes, caldos de verdures, gelatines i salses que se col·loquen a la borsa del corredor i que passaven de molt el centenar de unitats de cada cosa de les citades van ser entregades a Càritas Sueca per Àngels Riera, Sari Roselló, Dolo Mañez i el President Ramon Monjo.

No està en el meu ànim auto flagel·lar-me i tampoc caure en el narcisisme, però havent de donar-li a la carrera una nota, aquesta aniria del 8,5 al 9 segons lo que hem sentit, ens han dit i hem notat. El “Mea Culpa” al que faig menció al titol sols l’ entone jo, particularment.

La setmana passada, per la “llibertat” que m’ atorga la edat, després de repartir carxots i reprimendes més a dret que a tort segons el meu parer, pensí que tocava fer autocrítica i traure´ n les oportunes conclusions per a edicions futures.

Tocant el tema del cartell de la volta a peu, responsabilitat meua, he de dir que vaig tardar massa en fer pública la seua convocatòria, i amb molt dolenta i pobra difusió publicitària. Considerant-ho com un tema menor i enconat en allò de la direcció de carrera i els problemes que s’ ens presentaven, vaig anar dilatant la feina pot ser massa, per a finalment fer-la i fer-la mal!

D’altra banda, com devia ser la meua obligació, a la crònica del passat dilluns, no vaig mencionar les autoritats i demés estaments municipals pel seu ajut i total recolzament en el nostre gran dia. No ho vaig fer, també enfadat, veient com any rere any, les feines gruixudes abans i després de la carrera com la retirada de tanques, arcs, taules i entaulat, podis i diversos muntatges de meta, sempre hi veiem als mateixos que de bon matí, a les 6h00 ja hi son, i que a les 21h45 encara hi son! Doncs rectificant i posant les coses al lloc que correspon, des d’ ací, vaja per davant que el Club de Córrer Peus Quets queda sincerament agraït i satisfet de l’ ajut i la labor que l’ Ajuntament, l’ Alcaldessa, els Regidors compromesos en festes i esports, el cos de Policia Local i els treballadors del consistori han desplegat i desenvolupat per a que aquest trenta aniversari de Peus Quets resultés rodó!

La segona part del títol té que veure en els podis que aquesta setmana marquen la competició de Blavets i Blavetes. Mirant cap amunt, als podis aconseguits, amunt… a lo més alt!

Dissabte dia 7 d’ Octubre es corre a la Pobla Llarga la XXXIª Volta a Peu. No he pogut esbrinar la distancia real de la prova que segons on ho trobes està entre 7,500K i 7,900K. Però als nostres campions no els va de 300 o 400 metres més o menys. Aquesta ja resulta ser una volta com les d’ abans, sense xip, cronometratge casolà, i premis als vencedors absoluts, purament participativa i amb la donació d’ un Euro voluntari. Allà hi veurem a Sari Roselló, Mónica Mirà, Rosa Garcia, Alice Rebull, Pepe Ciscar i Joan L. Garcia. Alguna pujada… llarga com el poble, alguna baixada… sempre massa curta, però sobretot gaudint d’ un bon ambient que proporciona el participar per participar, el córrer per córrer!

A Alzira es celebra la clàssica i dominical Mitja Marató. Estem a diumenge, bon sol, mati agradable, i vint-i-un kilòmetres per davant, que malgrat tot els punts a favor de la temperatura fresqueta del matí i del solet… van a ser durs. A Alzira, el corredor veu la llum quant al cap de totes les voltes i pujades fetes es llança cap avall des de la Murta pel Camí de l’ Ombriu, el carrer de la Verge de la Murta fins arribar a l’ avinguda del Parc de l’ Alquenència. Una baixada de més de tres kilòmetres que li donen aire a qualsevol que haja pogut sobreviure a tots els disset kilòmetres anteriors!

Rubén Cerrós marca 1h30’05. A 4:16/km es córrer molt. Manu Lena ho fa en 1h36’09. Va tornant a sentir sensacions de corredor, després d’ una llarga recuperació. Pascual Azorín i Paqui Riera acaben bé. Pascual frenant, pot ser per a reservar-se, pot ser per culpa d’ alguna molèstia i Paqui, 4ª de les Veteranes B.

Em queda mirar cap amunt, cap al caixó més alt del podi. Prese Claver, este coet d’ eixides de les Veteranes B, de la qual vaig dir fa uns mesos que era atleta de distàncies llargues, acaba primera sota l’ arc de meta en 1h46’16. Ja crec que més que un coet, esta doneta és un tro!

El poble de Tous ens reserva, també per al diumenge de matí, un trail combinat. Fa una prova de 21K, una de 14K i el mateix recorregut per a marxa. Ramon Monjo participa al Sprint Trail de 14K. 350m de desnivell positiu i 400 de negatiu. Una travessia que mou des del embassament fins el poble nou de Tous a la mateixa plaça de l‘ Ajuntament i que, en grans línies, deambula per una cresta entre el Barranc de Xima i el Port de Tous. Les muntanyes de Tous exhalen fermesa i vigor. Son rudes i aspres; sempre he vist en elles unes muntanyes de caràcter militar, autoritàries, de poca broma. No em resulten somrients!

Malgrat lo que eixes muntanyes em semblen, ara tornem a mirar cap amunt. Un’ altra vegada a lo més alt.. Algú les pot vèncer. Ramon, Màster M, acaba primer de la seua categoria, dalt del tot del podi, doblegant la distancia i la orografia de Tous.
Si la passada setmana va ser gran per ser la nostra, aquesta no es queda enrere! “Los Peuets” hacen cosas! diria el Rajoy! I sí, sí que en fan de coses, i no poques ni dolentes! Tot açò ha queda fet, i queda escrit.

Joanot Presència
Peus Quets

  


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.