En defensa pròpia de la Junta de Desaigüe de l’Albufera

Ara fa poc menys d’un any que va saltar l’alarma pel baix nivell d’aigua que va registrar el llac de l’Albufera, segons es va dir en aquell moment. La Fiscalia havia pres cartes en l’assumpte i se’ns va assenyalar a la Junta de Desaigüe com l’entitat causant de tots els mals. Sabut és que no dubtàrem ni un sol moment a eixir al pas de tan basta acusació al mateix temps que deixàrem clar el que al nostre entendre va ser la causa d’aquella situació temporal.

José-Pascual Fortea

José-Pascual Fortea

La majoria d’arrossers dels vuit municipis amb frontera amb l’Albufera procedim durant estos dies al buidatge dels camps per a poder dur a terme la collita. Si pose per exemple el terme de frontera més àmplia com és el cas de Sueca, la Comunitat de Regantes del qual presidisc, cal recordar que no té cap modernització amb reg localitzat (tots els Hm3 d’aigua que s’utilitzen i tots els sobrants van directes al llac de l’Albufera) deixem d’aportar al llac els 14,5 m3/s que açò suposa 130 Hm3 d’aigua que és la concessió que s’utilitza per al cultiu de l’arròs des de principis del mes de Maig fins al 15 de Setembre. Així, aquesta quantitat es veu reduïda ara i en el nostre cas, a uns 3 m3/s.

Coneixedors històrics, com som, dels nivells que ha de mantindre la llacuna, des de la Junta de Desaigüe sempre tenim una vigilància especialment escrupolosa per estes dates. En primer lloc és més que evident la reducció d’aportacions. I en segon, en previsió que les habituals pluges pre tardorenques desborden l’Albufera i els arrossars danyant la collita. Dit d’una altra manera: És un moment clau perquè estiguem alerta per a mantenir nivells, segar amb garanties i assecar els camps perquè la crema de la palla, i la mala herba que conté, siga el més ràpida i menys molesta possible. I tot açò salvaguardant els nivells d’aigua del llac.

Esta breu explicació ve al cas per a poder cridar l’atenció (i a l’ordre, si se’m permet l’expressió) que anem a entrar en unes setmanes en les quals el control de l’aigua de l’Albufera necessita d’una cura especial. La Junta de Desaigüe és responsable de l’eixida cap al mar i evitar la intrusió marina. Però mai de fer pujar les aigües cap a dins. Regar “a cul” diem per ací, bé siga cap als “tancats” o la inundació hivernal d’arrossars que en pocs dies seran vedats de caça durant unes setmanes. En aqueix sentit, poc o gens podem fer des de la junta que controla els nivells si es dóna el cas que Pepito o Juanito se serveixen a la carta des de l’Albufera sense que ningú pose remei.

La caça d’espècies aquàtiques del nostre entorn ja no és el que fou. Ni les aus migratòries viatgen com abans. Antany trèiem de l’armari els abrics a primers d’octubre i, ara, hi ha temporades que ni un sol dia. Entre els caçadors existix el convenciment que majors seran les captures com més prompte es convertisquen els arrossars en una lluenta làmina d’aigua. Per açò tots volen ser els primers en pro d’una millor campanya. Però, com abans, el panorama respecte a la quantitat d’aigua de la qual disposem ací, allà i més enllà, és el que és. Açò és públic i notori. Qui s’atreviria a pronosticar esta situació fa un segle?

En este estat de la qüestió, haurien de ser els responsables de la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural els qui posaren una miqueta d’ordre, i sentit comú, entre els qui alguns anys es nodreixen d’aigua de l’Albufera per a la pràctica cinegètica. A les comunitats de regants que inundem els vedats de caça municipals amb concessions pròpies gens se’ns pot retraure. Que vinga el Seprona de la Guàrdia Civil o els GEOS i ho vegen!

Des de la Junta de Desaigüe valorem positivament el diàleg obert amb alts càrrecs polítics de l’administració autonòmica i municipal de València després d’aquelles falses acusacions de les quals vam ser objecte a la passada tardor. Cal recordar que el Parc Natural té tres dècades de vigència; els arrossers de les fronteres amb el llac unes quantes (moltes, moltíssimes) més; i l’Albufera… ni et dic.

Parlem per aconseguir una situació permanent d’aigua de qualitat per a l’Albufera. Dins d’este entente cordiale en el qual ens trobem amb la conselleria també hem parlat de la problemàtica de la palla de l’arròs. Els agricultors advoquem per la crema pel poder sanejador del foc en eliminar fongs, llavors de males herbes i insectes nocius per al cultiu. A dia de hui, encara esperem l’ordre de la conselleria que ens autoritze a açò esta temporada. Sabut és l’efecte contaminant sobre l’aigua de la putrefacció de la palla. Si avancem amb unes decisions i retardem en unes altres, anem a quedar-nos igual.

José-Pascual Fortea Zaragozá
Secretari de la Junta de Desaigüe de l’Albufera

Article publicat a la pàgina 6 del diari Levante-EMV del passat divendres, 15 de novembre

 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.