Crònica de Peus Quets: Amb la proa adreçada a les mitges maratons

Crònica de Peus Quets: Amb la proa adreçada a les mitges maratons

Van multiplicant-se els entrenaments per a la Mitja Marató que està al caure, la de València del 22 d’ Octubre i també, el 12 de Novembre, la “20K Behovia – Donostia” que comptabilitzarà la seua 53ª edició. Clàssica entre les clàssiques, multitudinària, aquí a l’ Estat espanyol, la mare de totes les carreres.
Després de la nostra Volta a peu a Sueca que ofereix un bon 20K, podrien ser les tres una excel·lent preparació per al Marató del Cap i Casal del  19 de Novembre.

peus-quets-castellar-oliveral-set-2017_2

Diumenge a Castellar-Oliveral

I mentre tot açò va ocorrent, les curses van celebrant-se i els trails ja van ocupant lloc al calendari dels Runners. Dissabte dia 9… nou Peuets van a visitar els tomaquers, els alginetins per a més claredat. La 21ª Volta a Peu a Alginet reuneix una mica més de 460 corredores i corredors. Huit kilòmetres de perfil suau encara que sembrats d’ uns quants carrers empinats, d’ unes avorrides avingudes, i d’ una llarga rambla… sense fi.

Paco Mompò corrent a 4:41/km fa 37’55 en meta, minut i vint-i dos segons menys que l’ any 2014. Hi ha una millora patent malgrat haver sumat des de llavors tres aniversaris. Pepe Ciscar i Luis Berriales entren tots dos menys d’ un minut més tard i Alice rebull acompanyada de Joan L. Garcia acaben per baix de 40 minuts.

Paqui Riera, Rosa Garcia, Juan Franco i Eloïsa Nadal son el grup que completa la petita colla de Peuets i Peuetes que corren el dissabte.

Diumenge de matí, Castellar-Oliveral celebra una quarta edició del seu 10K pel poble, l’ horta i les marjals del sud-est de València. La intensa pluja de la nit anterior i la xicoteta baixada de temperatura és beneficiosa de sobre manera. Ho agraeixen tots. No hi ha humitat ambiental, se deambula agradablement, tothom fresquet i relaxat.

Gerard Iborra, amb 48’52 rebaixa el seu crono del 2016 en 2:28 i 4:29 respecte del 2014. Aquí també hi ha progrés i fortament remarcable. Mila Sifre tanca el 10.000 en 54’13, el seu millor segon registre en populars de 10K. Avui, a gust per la climatologia favorable, guerrillera i plantant cara, la tenim contenta i satisfeta! Neus Andrés, Reme Beltran, Pilar Ferrús i Sonia Viñoles passen l’arc de meta en 56’31 totes juntes de pura camaraderia, festives, sense estrès i somrients.

La preocupació em ve de Maria José Sanz, que acaba la volta amb una lliçó d’ autèntic punt d’ honor però literalment coixa amb el genoll de la cama dreta maltret, tot i això tres minuts per baix de l’ hora. Un menisc i una ròtula, o vet a saber si tendons i lligaments … que no pinten bé. Eixa articulació precisa un examen exhaustiu Coqui.

Ja ens arrimem a la tardor i la temporada de trails reviu. Espere que amb coratge i participació. Personalment m`agrada més la muntanya que l’ asfalt per més entretinguda i aventurera.

Alcàntera de Xúquer va ja per la tercera edició del seu trail, oferint dos modalitats de carrera i una de caminada. A les dos primeres tenim Peuetes i Peuets. Pascual Azorín se desfà dels 750m de desnivell positiu del 21K en 2h16’08, a 6:29/km. Excel·lent crono en Màster masculí per a un difícil relleu més trenca cames que dur però que té en els 21 kilòmetres algun que altre mur que te trau el pulmó a la gola i t’ afluixa les cames tant que quant ve la baixada t’ ho veus molt apurat frenar la davallada.

peus-quets-castellar-oliveral-set-2017_3Al 14K, Vicent Clar salva molt bé els seus 350m positius en 1h34’21 i Maritere Reig acompanyant a Empar Badia, juntes en meta, tanquen rellotges en 2h08’12. Tere Lloret entra en 2h10’16, i la noticia està en el podi que estes dos últimes campiones, en categoria de veteranes conquisten en Alcàntera. Empar, 2ª al caixó d’ un trail seriós i difícil i Tere 3ª!

Com diuen sovint a les retransmissions televisades de les voltes ciclistes, dos campiones a més de Maritere, generoses en i’ esforç. No ha sigut en va. Ha merescut la pena.

Per terres suïsses, Maria José Salvador i Manolo Mañez, donant-se suport l’un l’ altre, corren un 10K a Burgdorf, prop de Berna, al mateix vall de Emmental, nom que ha fet famós aquell formatge de forats. Una zona de colines dolces però que hi ha que digerir i un casc urbà que té molts carrers prou empinats pujant amunt cap al castell barroc que domina la població. Zona de meta… dalt de tot!

Matí fresquet i plujós, al voltant dels 13º, així és que Maria José i Manolo van a bufar-se els dits durant la dura prova, gelats, xops… i sense alè. Un “yo-yo” de no parar i una ascensió al castell pels carrers de Burgdorf, a un preciós casc antic de cases de pedra, fusta i pissarra. L’ aventura se va a saldar en un apreciable crono de 57’29. Que més volem parella… això es Suïssa, els paradís de les muntanyes!

I així, carrera a carrera, anem fent camí a tota vela cap a eixes llargues curses que ens hem marcat, de moment al calendari de competicions pendents, la Mitja Marató de València i la Behobia-San Sebastián. D’ ací fins l’ Octubre i el Novembre pot ser s’ hi cole alguna altra mitja o un gran fons, qui sap!

Joanot Presencia
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.