Crònica del Club de Córrer Peus Quets de Sueca: Serenitat… i seny!

Crònica del Club de Córrer Peus Quets de Sueca: Serenitat… i seny!

Pareix que, ja apropant-nos a la tardor, vulga la calma imperar al món Runner. Les carreres tornen a celebrar-se en cap de setmana apaivagant aquesta bogeria que s’ apodera del corredors populars al Juliol i a l’ Agost de tres i quatre curses en set dies durant tots els dos mesos. Ara toca regnar la pau, el seny i la serenitat. Se corre en dissabte, en diumenge, i la resta de la setmana… entrenaments variats de curtes i llargues, de series i de fons, de tonificació muscular i d’ oxigenació del… cervell! Bojos… que esteu bojos!

2017-35-8K CORBERA 2

Corbera

La primera de les curses on veiem participació blaveta té lloc a Tous. Sari Roselló i Manu Lena. La “22ª Vuelta a Pie de Tous” (ho ficarem com ho diuen allà que son xurrets), de 8 kilòmetres és una carrera típica de la contornada, un trencacames sense quasi cap zona de fals pla on respires una miqueta.

Tot allò, Antella, Anna, Gavarda, Beneixida, Tous, Sellent i uns quant pobles més son a les mateixes faldes de la Serra del Caroig. Es evident que toquem terrenys esquerps, semi muntanyencs, i pobles de carrers empinats, típics dels que quant plou, l’ aigua no hi dorm! 300 persones, cursa gratuïta, generosa borsa del corredor, i premis en metàl·lic als tres primers absoluts en homes i dones.

Sari passa meta amb 40’52, a 5:06 el kilòmetre. Bravo perquè sortint d’ una lesió i un’ altra, ratllar els 5mn/km en una dura prova com esta és un crono notable. La mateixa sensació em fa el temps de Manu que tanca el bucle en 32’41, a 4:05. Salvant els desnivells de tots els tobogans de Tous a eixa velocitat, això gairebé es volar. Dos “currantes del asfalto”, una parella eternament motivada.

Corbera. Un altre 8K, distancia perfecta per a l’ estiu. Aquí tenim huit Peuets i Peuetes que planten cara a les llargues pujades que regala el poble del castell als Runners. Dic “regala” perquè reneguen però els agrada la mala vida. És un circuit patidor, que et guarda, a la vessant sud-oest de la fortalesa quant has perdut de vista el poble, unes interminables pujades, encara que dolces però que superen de molt els tres kilòmetres.

Allà, sovint et trobes amb tu mateix, sol i abandonat, lluny al davant un corredor, al darrere també lluny, una altre corredor. La cursa s’ ha allargat, les costes de la muntanya de Corbera han garbellat els 462 participants, i ja, maleint i prement les dents tires amunt, més d’ esperit que de forces, a completar la volta al turó del Castell que te portarà de nou a Corbera, aquesta vegada de baixada. Ahhh… s’ obre l’ ànima i el somriure torna als llavis com un automatisme de satisfacció i victòria.

Pascual Azorin marca el 4rt crono en la seua categoria de Veterà C: 36’18 a tan sols 12 segons del 3er! Llàstima, Pascual es queda a les portes del podi. Qui no se queda és Prese Claver que fa 2ª en Veteranes B amb 38’35. Una vegada més podi i copa, un cop més domini i poder. Força Prese!

Joan Garcia i Pepe Ciscar, de xarreta, sense angoixes ni pressions, passen meta en 38’51, a 4:51/km. Esther Rubio, a 5:10/km finalitza en 41’31… i 3ª de les Senior Femenines. Altra vegada al podi Peus Quets. Bravo Esther, bon temps i bon crono en esta dura prova de Corbera.

Juan Franco, qui l’ any 2015 fiu Corbera amb 55’53, acaba enguany en 46’56! Això és progressar, tota altra cosa és teatre de titelles! Pepa Baldoví ens sorprèn agradablement fent 3ª de les Veteranes C. 48’40. El “speaker” de la carrera, la nit del dissabte al diumenge degué dormir i somniar amb el nom de Peus Quets gravat al còrtex cerebral!

En açò del córrer, tot individu comença per provar. A la mínima que li vaja un regular, es transforma en hobby i se busca un club on fer colla. Arribat a eixe punt la metamorfosi es immediata. Ja, el Running és el Modus Vivendi del individu. La nova filosofia dissimula la secta i l’ ídol a venerar és Sant Kilòmetre.

Abduïts  per una nova necessita vital, van a vestir els hàbits de samarreta i pantaló curtet, calçats d’ unes santes esportives, disposats al sacrifici, oberts al silici i a les fuetades que la carrera els va a infringir.

Resignació però amb il·lusió, amb projectes al voltant del Running, amb un nou cicle de vida d’ amor, odis i passions, atrapats per una renovació intima de físic i esperit. Eixos son els corredors, abnegats i voluntaris sofridors.

Tot això hem tingut esta setena. Ha sigut la setmana de “Podi Quets” on els pirates de Sueca han assaltat el Castell de Corbera! Ara, gaudim de les festes, a poder ser sense entrebancs ni destorbs, i seguim amb la preparació de la XXXª Volta a Peu a Sueca, la nostra 10K i 20K, amb la propera presentació de la cursa i la quasi imminent exposició als Porxets dels 30 anys d’ activitats al Club de Córrer Peus Quets.

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.