Crònica de Peus Quets de Sueca: El furor estival segueix!

Crònica de Peus Quets de Sueca: El furor estival segueix!

Ja vinc uns quants anys fent les cròniques de Peus Quets i em ve de gust avui a iniciar d’ una manera una mica diferent el “reportatge” de les activitats del Club. La més actual i desgraciada conjuntura sociocultural m’ hi obliga.

Doncs aquests darrers mesos he anat fixant-me, cada vegada amb més interès i curiositat en la fisonomia, l’ aspecte i el tipus dels corredors que competeixen a les diverses curses populars, trails o altres proves atlètiques que aquí al País Valencià es disputen cada setmana. Deixarem per a millor ocasió la vestimenta, calçat i demés accessoris que usen els corredors populars o els de muntanya. Tot això és secundari. De moment vull fer-vos partícips del que he vingut recopilant.

alice-castello-ribera-agost-2017

Alice a Castelló de la Ribera

Son moltes i diverses les actituds als “corrals” de cada carrera, a la pre-eixida… que lletja la paraula! Quasi m’ agrada més aquella de “paddock” que utilitza el món del motor. Hi he vist doncs hipsters, frikies, beatniks, ecologistes, minimalistes, rockers, romàntics, clàssics, sexys, provocadors, guerrers, tecnològics i híper-tecnològics o del segle dinou, afectius, afectats, eternament lesionats, quiets i callats o de lo contrari, molt volubles…, sempre contents o mai a gust, somrients o amargats, tranquils o preocupats, receptius o tancats! Uns se persignen, altres no son creients, uns miren de reüll, d’altres al front, uns son viscerals front als cerebrals. He vist “piercings” fins i tot on no devia haver-los vist i tatuatges per tot lo cos! Calbes, rastes, coletes,  de cabell bru, ros o roig, de metxes verdes o fúcsia, de melena llarga o “flequillo” a lo “kale borroca”…

He vist córrer nòrdics i negres, saxons i balcànics, indis i magrebins, llatins i grecs, agnòstics que conec juntament a creients convençuts; hi ha a casa nostra corredors musulmans que parlen valencià, i d’ altres castellans no musulmans que sols parlen castellà. Sé de nosaltres que ens moguem en valencià, uns sent conservadors, d’ altres oposats instal·lats per convenciment a l’ esquerra, totalment enfrontats en el color polític…

Pot ser em manque paper si continue descrivint les actituds o parers de tot l’ espectre social que se mou per les proves atlètiques que ens omplin els caps de setmana, i tan sols des de la voreta del meu enteniment he observat que a les carreres populars, com a qualsevol acte o esdeveniment hi ha tota la representació social, cultural i política que ens envolta cada dia, a cada hora, en qualsevol ocasió i no sols al País Valencià sinó a tot l’ estat Espanyol. Convençut de que em moc per un món global, veig córrer cada setmana homes i dones, xics i xiques, musulmans i catòlics, creients i no creients des dels disset o díhuit anys fins als que en comptem més de vuitanta. He vist a la darrera Marató de València dones islàmiques córrer amb hijab, cobertes fins als turmells. Hi ha de tot i tots ho fan en pau malgrat els podis en joc, en harmonia malgrat la competició, en joiosa convivència malgrat les diferències ètniques, lingüístiques, posició social o credos religiosos o místics!

Aquesta es la meua reflexió doncs, aquesta la meua observació i sols en trac un epíleg: Visca l’esport que ens uneix! Com titulava doncs, el furor estival segueix. I tant!

Dimarts 15 d’ Agost. A desentumir una mica el físic de tant pintar el terrat de casa! Sari Roselló i Manu Lena opten per córrer a la platja de Xeraco el XIIIª Correpatina, petita prova de 7300 metres que els nostres dos còmplices tancaran ràpidament. Manu liquida en 30:39 i Sari en 39:47. I així hauran pogut canviar d’ activitat, del “rodillo” de pintar parets a la sabatilla de fregar asfalt!

Dijous dia 18, Rosa Garcia s’ apunta en solitari a la 8K de Massalavés. Prova relativament plana que sense tindre un complicat circuit sols atrau a 136 corredors. Rosa tanca en 44 minuts justets el bucle proposat al poble del riu verd.

A Castelló de la Ribera, dissabte, Pepe Ciscar, Alice rebull i Joan L. Garcia participen a la IIIª 8K. Un recorregut en dents de serra. Joan, passa per meta amb 33:02. Pareix ser el seu 8K més ràpid dels últims temps. Alice acompanyada de Pepe para el rellotge en 40:02 i despenjant la segona posició de Veteranes B puja al podi. Pareix que Alice vaja retrobant-se poc a poc però amb seguretat. Bravo… però molt de ull Alice!

El “XXXVIIIº Gran Fondo Internacional de Siete Aguas” veu arribar 9 Peuets i Peuetes disposats a enfrontar-se al recorregut endimoniat d’ aquest poble de la Foia de Bunyol. 15150m d’ asfalt, 777metres de desnivell positiu acumulat, 699 de negatiu, sol i núvols, temperatura d’ entre 23 i 26º, vent de tan sols 10km/h i humitat relativa de 71%. Excel·lent dia per a córrer el gran fons  xurro. Carrera de renom amb més de 1900 participants. Tomàs Cuesta i Ramon Monjo arranquen 1h06:48 i 1h09:23 respectivament.

Dos cronos de ultra velocitat, a 4:25 i a 4:35 el kilòmetre. De Tomàs no em consta altres 15K Siete Aguas però sí de Ramon on veiem una millora de 3 minuts des de la darrera vegada. Uns cronos substanciosos, ben rebons.

Heràclit de Éfes deixà dit: – Mai te pots banyar al mateix riu dos vegades! En referència a la pròpia aigua del riu que pel seu descórrer mai és la mateixa. A les carreres passa exactament igual. Mai sent la mateixa carrera correràs la mateixa prova!

Fran Navarro i “Peter Caski” marquen 1h11:14 i 1h11:17. Pràcticament Juntets passen l’ arc de meta, a 4:42/km. Per baix de 5 un gran fons com el de Set Aigües es heroic! Ja vos ho dic jo que me l’ he patejat tot. Un recorregut farcit de llargues i interminables costeres amunt, uns carrers penjats cap avall que fan que al kilòmetre 7 et preguntes – Perquè no s’ acaba ja açò?

travessia-antella-2017

Assut d’Antella

Pascual Azorín i Prese Claver marquen 1h19:01. És un temps molt bo que fa quedar la nostra Prese en 4rt lloc en Veteranes B. Gema Rosell i Luis Gimenez fan 1h20:55 i 1h22:21. Corren be a 5:20 i 5:26 amb en lògic desconcert de cames i ment. Sonia Viñoles, valenta com poques, arriba en 1h34:32, cosa que fa que per córrer durant una estona més llarga que d’ altres, és mereix el aplaudiment més acollidor i càlid que tenim guardat per a ocasions especials!

Antella. A les 10h05 Luisa Carbó se llança a l’ aigua per a una llarga travessia de 2700m pel l’ assut. L’ aigua no està massa freda, l’ oratge acompanya. Algun núvol, 26º de temperatura i “crawl” decidit i continu durant 1350m d’ anada i a “gira bou” durant 1350m més. Enguany hi ha 200m més i tot i això la Rubia baixa el seu temps del 2016 en 2 minuts: 1h09. Força, coratge, voluntat, insistència, garra, ganes i tantes més qualitats vistent la nostra Luisa. Ha fet una molt bona travessia, molt bona!

L’ activitat no ha sigut poca cosa com veieu. Ens demostra la elecció del títol de esta crònica, una estival i furiosa efervescència que afecta al Club de Córrer Peus Quets. Però sobre tot tinguem pau, convivència i respecte.

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.