Crònica del Club de Córrer Peus Quets de Sueca: Vacances, això què és?

Crònica del Club de Córrer Peus Quets de Sueca: Vacances, això què és?

condolEn temps antics, en èpoques de dictadura, sovint, en referència a que allò, alguna vegada canviaria, se sentia dir: – Ara quant vinguin els meus… ja veureu! En principi ningú responia, pel temor que ja sabeu… fins que un dia algú més agosarat preguntà: I qui són els teus?  La resposta burleta, diria que sardònica era: – Juliol i Agost! La ironia era clara. No hi havia esperança de que canviés res ni abans del període estival ni després tampoc.

Ara passada aquella era retrògrada relegada forçosament a la història, seguim igual. Vingut l’ estiu, em vaig fer el símil de tot açò i em deia per a mi mateix… ara quant vinguen Juliol i  Agost, aquesta intensitat decaurà una mica!”

Pensava jo en la intensitat de carreres i competicions, la calor, la humitat, les vacances, “dimitint” tots una miqueta del Running. Tot el món civilitzat s’ atura per a l’ estiueig, fins i tot els polítics que son uns treballadors nats…

“Puix no!” com deia la meua avia. Ací al Club l’ activitat no cessa ni al Juliol ni a l’ Agost i molt menys ho farà al Setembre. I si no en volia una cullerada, m’ en aboquen dos tasses… perquè ara se pedala, se nada i se corre, fins i tot a l’ estranger. I tot això no sols en dissabte o diumenge sinó tots els dies de la setmana! Açò és un Club!

Dilluns 7 d’ Agost, Sari Roselló i Manu Lena corren la 8K de Torís. Sari la qualifica de –boniqueta-, lo que vol dir que l’ amunt i avall continu que Torís ofereix li va. Es clar que no és una prova avorrida, un recorregut mogut i entretingut de “yo-yo” que quant puges, jures en Arameu antic i quant davalles els carrers se t’ obri el cel de la Terra Promesa!

Contents els dos de la prova Torisana i de la borsa del corredor, a l’ hora del soparet “comboïat” al barri de La Canal, la parella ja està a punt.

Car a les 21h30 els festers de la Canal, a Sueca, fan una nova edició de la seua 8K Nocturna. El cel solta pluja i vents calents que bufen pols i terra ben amunt i amb força. Fins i tot l’ arc de meta vola pels aires amb perill de caure al damunt d’ alguna persona o passar per dalt de la tanca de la via fèrria. Finalment, desprès de molta estona d’ espera se dona l’ eixida. Circuit ràpid. És a un 90% pla. La calor i la humitat fan de les seues. Cadascú busca l’ oxigen com pot i l’ arribada a meta es un riu xorrant de les samarretes pegades al cos, cara, braços i cames lluentes de suor.

Esther, Rosa, Reme, M. José, Mila, Pepa, Paqui i Cris Rojo entren quasi conjuntament divertides i festives. El tema era participar i fer un soparet de “pa-i-porta” al carrer davant de cal Pascual Burguera i la Pepa Baldoví. Ha sigut cosa del pensat i fet valencià aprofitant la ocasió per brindar a la salut de Pascual i del seu “Jubileu”!

Dimecres 9 d’ Agost. Prese Claver i Pascual Azorín s’ en van a Antella. Pràcticament tot pista. Us recorde que això està als estreps del Caroig. A Antella hi ha ben poc pla. Al baixar tens que tirar la galga i al pujar ficar-hi la reductora! Pascual i Prese entren en meta, esta última gratificant-nos amb la 3ª plaça de les Veteranes B amb 44 minuts. Una vegada més tenim la excel·lent noticia de veure dalt del podi a la nostra gran Prese.

Divendres se fa Montserrat. Una 10K també dura. En tantes poblacions planes que hi ha a València… i se m’ en van a un poble que es diu Mont… Ja se sap! Allà aplaudim per meta la entrada de Pascual i Prese que repeteixen cursa, a Joan L. Garcia, Paco Mompó, Pepe Ciscar, Luis Berriales, la Coqui i Reme Beltran. Cadascú dins dels seus registres, però amb els pulmons al límit i les cames de panfígol. Ha sigut dura. Molt dura. Per tot, per els desnivells, per la temperatura, per la humitat… Xé , que son valents. Estan xafats però son valents!

A Suïssa, Münsingen, M. José Salvador i  Manolo Mañez corren un 10K en bell mig de una de les més boniques Reserves Planetàries de la Biosfera. No cal cridar la atenció sobre el que pot ser això al País Alpí. Verd i blaus, aigua i arbres, terreny lleugerament ondulat. Un paradís, tranquil·litzador, ple a vessar d’ aire pur i net, on sembla que s’ atura el temps i res importa més que gaudir del relax, oblidant l’ estres quotidià. Cosa que M. José i Manolo faran de ben segur, però després de passar per meta els dos juntets. Marquen un crono de 55:32, lo que no està gens malament para M. José que entrena esporàdicament quant la petita Chloe li ho deixa fer! Aquí la Sari diria que és una cursa “preciosa”. Jo afegiré: -I molt amable. Es un orgull vestir la Blaveta mostrant el logo de Peus Quets i el penó de Sueca per Switzerland!

Dissabte, a les 20h00 se corre la Volta a Peu de Riola. La participació es més nodrida. Peuets i Peuetes hi van a gust. Es a prop, es variada d’ asfalt i terra al seu pas pel cordó, es una cursa veterana als circuits de curses populars, es de 8K i es fa sobre el tard, buscant la fresca… que per desgràcia no acudeix a la cita.

Nou Blavets. La volta és ràpida malgrat la forta temperatura i el alt grau d’ humitat. Joan L. Garcia marca 34:24 i Miquel Morera 39:13. Ens queden Alice Rebull i Plàcido Aparisi que corren per baix de 5:30 la Riolenca. Juan Franco, Miquel Ribera, Elo Nadal i Maribel Soriano tanquen la tanda de Peuets per meta. Deixe deliberadament a Rosa Garcia al darrer lloc per a donar rellevància al seu 3er lloc en Veteranes C. A 5:38, passa per meta en 44:50. És un bon crono en la categoria i un bon lloc al podi. Aplaudim el gran esforç de voluntat i determinació que hi ha darrere de tot açò.

I açò queda a les annals del Club. Aturada d’ estiu… de que? Això que és?

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.