Crònica de Peus Quets: Victòries “de alta graduació…celsius”

Crònica de Peus Quets: Victòries “de alta graduació…celsius”

Com que ja ho he dit variades vegades, mireu, enguany no parlaré més de la calor, ni del maleït “caloret” de la Rita. Ja n’ estem tots assabentats dels graus Celsius que ens cauen al damunt darrerament gràcies als Trumps i altres desgavellats industrialistes i devots de la lliure economia de mercat!

pedals-quets-albufera-2017

Pedals Quets a l’Albufera

Fa calor, doncs bé! Més que mai, doncs bé! Açò es insuportable, no hi ha qui ho aguante, doncs mal! I així seguirem si no ens alcem en protesta cívica… o ens ofeguen els que manipulen el  poder. Tenim calor…. doncs a tragar que hi ha governant que sosté encara que el canvi climàtic és un conte… de Andersen o dels Germans Grimm!

Les activitats a Peus Quets s’ inicien prou aviat aquesta setmana. La època és típica de les festes patronals d’ estiu a variades poblacions del País Valencià i per això provoquen que la celebració de les proves esportives que conformen el seu calendari  d’ activitats tinguen lloc entre setmana, un dimarts, un dimecres o un dijous…

Així dimarts 25 de Juliol i bon dia, a Simat de la Valldigna se corre un 7K, el 28è, que en realitat té 7250m i on s’ en inscriuen més de mil, disposats a boquejar com tenca fora de la sèquia durant tres quarts del recorregut. Tenim 35º passats, humitat relativa del 68%, sol malvat a les 7h30 del vespre! Dos joves dels nostres, Fran Llopis i Emilio Sala hi van!

El recorregut no presenta massa dificultats, alguna pujadeta, alguna baixadeta, suavitat de desnivell…. però que a les acaballes del Juliol te furten l’ oxigen més ràpidament que un polític d’ última generació els calés! La organització és de nota alta en grau proporcional a la temperatura, i Fran Llopis despenja el tercer lloc del podi en Juniors, 28:23 corrent a 3:56, es dir baixant de 4mn/km per primera vegada en una competició. A mi, aquestes gestes em trauen de l’ ànima un “Ole tu mare!” a la andalusa. Bravo Fran!

Emilio Sala, apuntat en meta, corre la distancia en 27:12, a 3:47. Una raig de llum… que no dona temps a l’ espectador a llegir “Peus Quets” a la samarreta! Ràpid, treballador, senzill, humil… i efectiu. Este es el Emilio!

Dos joves que se paren a reconsiderar la calor patida una vegada arribats a meta… no com jo!
Ja som a dijous 27 de Juliol. Aquesta vegada… 7K de Rafelguaraf. De inscripció en la pròpia línia d’ eixida amb la aportació d’ un Euro solidari, esta Vª edició té l’ honor de rebre l’ inici en competició de Cristina Rojo, la filla de Ceferino! Bonica criatura Cefe, i valenta! Iniciar-se al Running en ple estiu és sinònim de intrepidesa! A més de Cris, a Rafelguaraf anem a trobar-nos amb Sari Roselló que apadrina a la Cris, Manu Lena i Andreu Lena. Volteta feta, els que han pogut i sabut han “solta cames” trotant a bon ritme la distancia proposada, i Sari i Cris passen meta amb orgull i amb un somriure tan ample que ja les busquen des de les firmes de dentifrici!

Divendres 28, 19h30. XXXIª Volta a Peu. Sollana, veterana en carreres populars acull a penes més de tres-cents atletes. Carrera festiva amb una paupèrrima borsa al corredor, sense pretensions però benèfica, es dir d’ aportació voluntària d’ un kilogram de queviures no peribles. Se van a passejar corredors i corredores pel poble i pel Parc natural de l’ Albufera, que son un simples camins entre bancals d’ arròs, cosa que les autoritats valencianes volen prohibir adduint que el Parc deu ser intransitable amb la finalitat de preservar qualsevol interferència humana en el desenvolupament natural de la fauna resident! DE QUE VAN amb eixa “xuleria”?

Joan L. Garcia, Pepe Ciscar i de nou Cris Rojo corren la 10K del poble sollaner. Joan va refent ràpidament sensacions d’ asfalt. 44mn48, a 4:29 corre els 10000m del forn que es Sollana a eixes hores del vespre. Allà devem estar molt a prop de les portes de l‘ infern! Fregant els 40º, vent calent saharià, sol implacable mediterrani i 300 xafats corrent per les marjals! Pepe Ciscar tanca el rellotge en 52:37, i Cris, pot ser una mica calculadora i previnguda, que es cosa bona, acaba en 1h04:21, gens mal per ser un 10K i ser neòfita en açò del córrer a peu.

gema-rosell-fran-navarro-llauri-2017

Gema Rosell i Fran Navarro, primers locals a Llaurí

Queda la XXIª Volta a Peu a Llaurí de 8 kilòmetres que pareix estar abocada a un imminent fracàs. Amb una evident manca de fons i recursos, el diminut grup humà que encara lluita per tirar endavant la organització del esdeveniment s’ adjudica el “cronometratge” de la prova de manera manual, fet insòlit avui al S.XXI.

Eixa senzilla decisió fa que no podrem reportar cap crono final, cap temps total al pas per l’ arc de meta, així com tampoc sé quants han sigut els Blavets i Blavetes que han fet Llaurí car no m’ ho han comunicat. Però si que estic assabentat dels llocs de podi on els Peuets i sobretot les Peuetes han pujat! Un rotund èxit de Peus Quets, un clar i definit triomf del Club Blau! Molta calor, més de 35º. Pobra assistència, poc més de setanta corredors i arribada caòtica.

Una volta molt calorosa, no massa desnivellada en costeres i pendents que veu a Prese Claver i a Paqui Riera 1ª i 2ª de les Veteranes B; Prese puja al 3er lloc de la general. La victòria de les Veteranes A es per a Gema Rosell, també 4ª de la general i 1ª local. Fran Navarro ens alegra copant el 1er lloc dels locals en masculí. En total quatre corredors i sis podis! Immillorable setmana! Blau Peus Quets sobre el blau del cel allà dalt al podi! Quatre somriures eterns!

Mentre diumenge fan una bonica passejada ciclista fins l’ Albufera part de la penya de Pedals Quets, qui gosa parlar de calor? Estos Runners de Peus Quets van en calent com en gelat! El blau de l’ equipatge ens refresca. Des de Simat fins a Llaurí passant per Rafelguaraf i Sollana, victòries i gojos de 100º Farenheit!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.