Crònica del Club de Córrer Peus Quets: Sertmana de xafogor!

Crònica del Club de Córrer Peus Quets: Sertmana de xafogor!
  • Sempre m’ ha fet pujar la tensió sentir allò que es diu tant popularment de “… a l’ estiu  tot lo món viu!”

No sé! Jo m’ estic fonent, en purs líquids, al ritme de la cançó del “Poquito a poquito…” Trobe que més bé m’ estic  morint de calor… “suave suavecito!”!

Ja no vos dic com acabaren els corredors de la Volta a Peu a Polinyà del divendres. La que portava melena “liso asiático” se li havien fet caragols, i la dels cabells rulls, els portava xops i pegats al front com a taxes! Clar, com punyetes poden lluir panxa com jo? Si es que se la deixen, la panxa dic, acalorada rere acalorada, kilòmetre a kilòmetre pels camins de les Riberes!

A Polinyà doncs, 1010 atletes s’ inscriuen als 8k “boniquets” que organitzen estos riberencs del Xúquer. Este poblet a penes passa dels 2500 habitants i rep, en una sola vesprada, quasi bé el cinquanta per cent del seu cens i la quarta part del seu parc d’ automòbils! No hi ha massa inconvenients d’ aparcaments. Com que açò no es New York, hi ha lloc, però la població està com la plaça del “Duo Sacapuntas”…- abarrotá!-

El nou recorregut d’ enguany m’ atrau. Es millor que el de l’ any passat en el seu descórrer per la urbs. Més atractiu, gens repetitiu però… l’ angoixa del “caloret” i de la humitat és la mateixa o pitjor. La temperatura es de 31º a 33º segons llocs del poble o terme i la humitat va des del 76% al 81% segons les mesures dins dels casc urbà o al terme.

La organització ho fa molt encertadament, l’ ofici es va notant. Els avituallaments bons, llevat d’ una xicoteta manca d’ aigua ja a prop de meta però ho difumina tot la recepció a meta que es calorosa, amistosa, acollidora i còmplice amb l’ esforç i l’ esperit que els corredors derramen a més de la suor. Hi ha participants des dels 18 anys fins al 75! Sols 789 d’ entre ells passen per meta. 211 no s’ han presentat per lesions, compromisos d’ última hora o vet a saber… si és precaució per la calor o és desgana… per lo mateix! També hi ha que reconèixer que l’ hora decidida per al tret de sortida, les 20:30,  també ha sigut encertada.

33 Peuets i Peuetes s’ hi apunten. Emilio marca una ratlla de fum corrent a 3:49 i fa meta en mitja horeta, 30:29! La fletxa de Favara! Fa 57è de la general baixant el seu record de 8000 si no m’ equivoque! Bravo!

Des de Fran Llopis fins a Gerard Iborra entren tots per baix dels quaranta minuts, Fran Navarro, Joan, Manu, Ramon, Pascual, Prese, Josep, Vicent i Luis.  Prese fa 4ª de les Veteranes B, a 40 segons de la tercera!

És poc… i és molt! És un granet d’ arena i és un món! És una pena, Prese… o un èxit que és com jo ho veig!

Enumerar els 22 restants pot ser atzarós i atrevit, no, evidentment, perquè no so han merescut sinó perquè açò es faria llarg i no milloraria els seus èxits. Car ja n’ és un, i de ben important, el acabar una volta de 8000m a 33º i amb una humitat de més del 79% de mitja.  Sols em queda posar en rellevància la bona volta de Plàcido Aparisi, Màster de 67 anys, que no corre MAI, ni entrena MAI, i acaba sense forçar els 8000 en 44:24. Un extraterrestre a Peus Quets!

També vull remarcar la bona carrera de Mila Sifre, 43:32 i que fa 4ª de les Veteranes C, a un minutet de la tercera, corrent a gust a 5:30, crono prou acceptable per a una “sexygenària” de 64 estius!

Ens quedarem a sopar a la Casota, Músical de Polinyà… uns 30, qüestió de seguir i perseguir la festa, l’ ambient i la harmonia. N’ estem satisfets de la volta, de la nostra gent de Peus Quets i del sopar de ca Olga!

A l’ Ènova, corren dissabte huit Blavetes i Blavets. 8K també. Son les distàncies adequades per als mesos d’ estiu, entre mitja horeta i una horeta, i es d’ agrair que així siga. De tota manera, com hem comentat alguna vegada, a tot Runner li sobren els dos últims kilòmetres, tinga la carrera la distància que tinga!

Joan L. Garcia marca un bon crono, repetint carrera dissabte després de Polinyà que va ser, possiblement ser la més veloç de totes les 8K fins ara. Avui fa 37:17. L’ Ènova té alguna pujada i el rellotge ho acusa. Paco Mompó, Pepe Ciscar, Luis Berriales, Eloisa nadal, Mariola Inglada, M. José Sanz i Reme Beltran completen la tanda que travessa l’ arc de meta. Quasi tots i totes feren divendres Polinyà, i dissabte, a l’ Ènova, repeteixen calor i sofriment. No hi havia prou amb una tassa de caldo,… dos tasses millor!

Hem tingut eixides de Pedals Quets, dessecats, rodant uns, passejant els altres i hem tingut altres competicions de muntanya interessants que no podem reportar a la crònica per discrepància d’ enfocament o consumació de despropòsit. Finalment… no vindrà mal una petita reflexió i un senzill recordatori… açò no és més però tampoc menys que un club de córrer que es diu Peus Quets!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.