La Unió alerta que Galícia i Portugal han renunciat ja a eradicar el vector ‘Trioza’

La Unió alerta que Galícia i Portugal han renunciat ja a eradicar el vector ‘Trioza’
  • Els inspectors de la CE certifiquen que la plaga s’expandeix i detecten alguns incompliments greus, la qual cosa augmenta la preocupació per una possible entrada en les zones citrícoles de l’Estat

La Unió de Llauradors alerta que, segons sengles informes basats en dues auditories realitzades per la Comissió Europea (CE) i publicats recentment, les autoritats de Galícia i Portugal es resignen ja a renunciar a l’eradicació i es limiten a tractar de contenir l’expansió de l’insecte Trioza erytreae, la psila africana que actua com a vector portador de la més temuda malaltia dels cítrics, coneguda com Huangglongbing (HLB) o Greening.

trioza_foto-felipe-siveri-icia

Una mostra dels efectes del vector / FELIPE SIVERIO

Efectivament, en el cas gallec, els inspectors comunitaris conclouen que les mesures promogudes per a frenar la seua propagació “no són sistemàticament implementades i com a conseqüència d’açò la seua propagació a les àrees lliures d’aquesta plaga és considerada inevitable”. No menys contundents es mostren a l’hora d’enjudiciar la situació en el país veí ja que “a causa del consolidat de la població d’aquest insecte, particularment en les àrees urbanes (del litoral), l’eradicació de les zones afectades no és considerada factible per les autoritats competents”.

Les visites realitzades pels funcionaris de la DG de Salut i de Seguretat Alimentària van constatar, amb tot, que el bacteri del HLB o el seu altre vector conegut -la psila asiàtica Diaphorina citri- no es troba present de moment en cap dels dos territoris.

La Unió exigeix per tot això major responsabilitat i dotació de mitjans per als Serveis de Sanitat Vegetal d’ambdues demarcacions en tant, a la llum de l’anàlisi efectuada, es constata que semblen ser incapaces de frenar la propagació de l’insecte. És més, reclama una major sensibilització de la ciutadania o fins i tot canvis regulatoris per a forçar que els obligats tractaments i les podes del material afectat siguen efectivament realitzats en els jardins de particulars, on s’ha localitzat la major part dels casos d’aquesta plaga. De no frenar la seua ràpida expansió, l’entrada d’aquest insecte en les zones productives de la Comunitat Valenciana, Andalusia, Murcia o Catalunya podria suposar “una catàstrofe perquè en només uns anys arribaria el bacteri, la qual cosa suposaria la mort massiva de l’arbrat”.

Els auditors també es van desplaçar a la Comunitat Valenciana -la principal zona productora de l’Estat- on van comprovar que els plans de vigilància funcionen i que no s’ha donat cap positiu. En el cas gallec, es dóna la circumstància agreujant que, a més, les seues autoritats estan havent de repartir esforços per a fer front a una altra plaga de primer ordre, que en aquesta ocasió afecta a la creïlla -de la qual sí és important productor, cosa que no ocorre amb els cítrics- com és l’arna guatemalenca (Tecia solanivora).

A Portugal, des que al desembre de 2014 va ser notificada per primera vegada en la zona del litoral nord del país, la Trioza ha anat expandint-se fins a situar-se ja en la zona centre del país, en Aveiro, a menys de 450 quilòmetres de la regió portuguesa de l’Algarve i de Huelva, zones productores de cítrics i a uns 70 km de les àrees on se situen la immensa majoria de vivers del país, un altre punt especialment crític amb una producció pròxima a 1,2 milions de plantes.

L’informe també qüestiona l’escàs nombre d’inspectors lusitans existent la citada zona citrícola del sud (Algarve), la descoordinació quant als necessaris permisos perquè els particulars pogueren aplicar els prescriptius fitosanitaris (fins a juny de 2016 no es va aprovar l’ús no professional) i constata el desconeixement dels particulars sobre quins productes i de quina manera s’havien de tractar els fruiters afectats dels seus jardins.

La situació és realment greu i obliga a prendre totes les mesures de protecció possibles i ve a corroborar les denúncies que reiteradament es fan des de La Unió sobre la fragilitat dels controls fitosanitaris

En semblants termes es podria parlar del cas gallec, en el qual els auditors han constatat que els propietaris particulars no van complir en molts casos amb les obligacions que exigeix la normativa comunitària, això és, que no van arrancar els arbres afectats, que tampoc van realitzar una poda severa en defecte d’açò ni van recórrer a els pesticides habilitats perquè tampoc tenien la informació sobre com usar-los (amb quins equips i amb quina regularitat). Fins a tal punt açò és així que, segons el monitoratge dut a terme, ja s’ha constatat la presència de la Trioza en 57 municipis de Pontevedra, 33 de La Corunya i 9 d’Ourense.

Els controls sobre els ‘gardens’ (vivers per a jardins) sí es van realitzar i es van aplicar les mesures de quarantena degudes (com la destrucció en alguns casos de les possibles plantes hospedants), però, segons la premsa local gallega les restriccions en la compra de rutacees en tals establiments gallecs no s’han donat en altres zones del nord de Portugal, on molts gallecs van viatjar per a adquirir plantons -molts d’ells ja afectats- amb el que les replantacions de les poques arrencades que s’han produït s’han realitzat amb material ‘contaminat’. Les autoritats gallegues sí van complir, en canvi, amb els tractaments públics preventius i el pressupost es va incrementar considerablement de 2015 a 2016, any en el qual la Xunta va arribar a pressupostar quasi 400.000 euros.

La situació és realment greu i obliga a prendre totes les mesures de protecció possibles i ve a corroborar les denúncies que reiteradament es fan des de La Unió sobre la fragilitat dels controls fitosanitaris en La Unió Europea i exigeix de forma urgent mesures per a controlar rigorosament els intercanvis de material vegetal a fi d’evitar la transmissió d’aquesta malaltia. En aquest sentit, la variant asiàtica del HLB ha provocat ja enormes pèrdues econòmiques en la citricultura brasilera, en l’estat nord-americà de Florida o en moltes províncies de Xina.

Els danys que provoca el HLB en els cítrics són variats. D’una banda, en el revés de les fulles joves es formen unes agalles obertes on es desenvolupen les nimfes, apareixent com a conseqüència deformacions en forma de berruga en el feix. Això ocasiona una distorsió dels brots i les fulles, que adquireixen un aspecte arrissat i en ocasions clorosis de les fulles joves. D’altra banda, les llavors es tornen marrons i poden no desenvolupar-se totalment.

Encara que poguera semblar una plaga menor, des del punt de vista fitosanitari té una gran incidència donat que la psila africana pot ser vector de transmissió de la malaltia coneguda com “huanglongbing” o enverdiment dels cítrics provocada per diversos bacteris del gènere Candidatus Liberibacter. Aquesta patologia és la més destructiva de les quals poden afectar a aquest tipus de cultiu, causant debilitament i mort dels arbres en pocs anys.

La Unió de Llauradors i Ramaders

Fotografies de Felipe Siverio (Instituto Canario de Investigaciones Agrarias)

Leave a Reply

Your email address will not be published.