Peus Quets fuig de la calor aquesta setmana … o almenys ho intenta!

Peus Quets fuig de la calor aquesta setmana … o almenys ho intenta!

Que fem, que ideem, que inventem par a fugir de la calor? Anuncien 30º i a alguns llocs 35º, i que pot arribar als 40ª! Que bogeria no? La tindrem que patir com la passada setmana? Córrer…, hi ha que córrer, o fer bici… o muntanya! Son les ocupacions del Club. Doncs anem a fer-ho lo més lleuger possible, i sense presses, que les urgències i precipitacions deuen ser per als professionals; lo nostre es gaudir fent el que ens agrada, res més. I si hi ha que fer marques, se faran a la tardor, a l’ hivern o a la primavera. A l’ estiu… la pressa mata!

juny-2017-penyal-ifach-peus-quetsUna solució per a evitar la calor es córrer de nit. Luisa Carbó, llesta com sols ho pot ser una rubia espavilada, s’ inscriu a la Vª A la Lluna de la Mar de Xeraco, circuit curtet, d’ anar per casa!  A les 21h30 inicien els 7200 metres dels que 4,5 son per asfalt i 2,7 per la mateixa arena de la mar. Luisa serà probablement la única que gaudirà aquest cap de setmana d’ alguna mena de frescor si bufa una mica el Llevant. La nostra rubia acaba este estrany recorregut en 46:27. Ja ens contarà aquella experiència de trepitjar la sorra de la mar corrent de nit a la llum de la Lluna. Que bo!

A València a les 22h30 se corre la Vª 15K Nocturna Banco Mediolanum. Així es que per a fer kilòmetres lo més “frescament” possible, cinc de Peus Quets trien la de València… la tenen més a mà! Però de frescoreta… res de res!  Ah Rita i el seu “caloret”! Ho va patentar i ara per coll… ja ha entrat al costumari valencià, ho hem “nostrat” o siga… fet nostre! La calor s’ ha instal·lat d’ okupa i ja no ens la traurem del damunt!

Dissabte nit a la capi… 26º al Grau de València, 31º al centre a les 11h de la nit. Humitat 72%, vent 5,5km/h. Els catalans li diuen xafogor. Ací li diguem basca. Al kilòmetre 4 els corredors ja son un pur caldo. Porten suada la samarreta, els pantalons, la bandana  i fins i tot l’ ànima! Córrer així es dur. El ritme dels peuets es pausat però la nit els regalima al damunt, des del cabell fins als calcetins. Uns van molt. Poden… i volen acabar. D’ altres van menys… amb l’ esperança de patir menys calor! Està ben repartit! Per al qui va més, més graus en menys temps. Per al qui corre més poc a poc, menys calor en més temps! No inventem res. Es així! Els cinc Blavets i Blavetes, entren bé. Mila, acompanyada pel Berri creua meta en 1h30. Reme, que continua progressant, corre un excel·lent Gran Fons en 1h32. La Coqui, arrossegant un genoll fotut, genollera inclosa, marca 1h35 i la Pepa 1h37.

Pascual Burguera i jo hem fet un periple caminat de més de 7 kilòmetres a la recerca de les nostres coreligionàries per a treure alguna instantània en cursa. No les hem pogut veure entre els 12000 participants. La nit, la pobra il·luminació groguenca del tungstè i la descomunal quantitat de corredors, corredores i espectadors se conjuren per a que ni Pascual ni un servidor les puguem ni tan sols entreveure només que durant tres segons front a la Plaça de Bous. Una llàstima! Poc document gràfic ens quedarà d’ açò. Però si recordarem per molt temps la temperatura i la humitat nocturna de la Vª Nocturna de València.

Diumenge al matí, allà on s’ acaben els Serrans, frontera amb la província de Conca, Ramon i Dídac Monjo se tiren al monte: Trail Aras de los Olmos! Ramon, Mitja Marató de muntanya i Dídac al 10K d’ iniciació. La zona, com ja s’ intueix per l’ apel·latiu es muntanyosa… en excés. Un seguit de crestes i barrancs veuran passar pare i fill, tenint que salvar 1100m i 400 de desnivell positiu respectivament. Bonica contrada, amb una foresta impecable, pistes i sendes agradablement “corredores” i unes costeres que malgrat les imprecacions i malediccions que profereixes, trepes igualment, la llengua fora, deixant caure les mans sobre les cames, una mica més amunt del genoll, per a ajudar-te a pujar els 10, 15 i 18% d’ angle que tenen moltes de les pujades de les muntanyes dels Serrans.

Ramon tanca la circular el 34 de la general, 4rt en Màster: 2h32, amb uns 2 kilòmetres de més a les cames i als pulmons deguts a un equivoc per una zona on les cintes balisa han sigut malèvolament retirades i al Dídac, els 10K li costen 1h07, el 47è de 111 corredors a meta. Gens mal este resultat. Pinta bé. Molt bona carrera per als dos Monjo!

I ja mentre els de Pedals Quets entrenen muntanya en vistes al Tourmalet cada vegada més proper, la secció de Senda Quets completa el seu calendari de sortides amb una pujada al Penyal d’ Ifach. Es fa amb la intenció de acalorar-nos abans de fer un “clavat” a les turqueses aigües de la Mediterrània. Després d’ un ràpid esmorzar on no falta de res, comença la ascensió. Uns 300m cap amunt ens esperen. Abans d’ arribar al Mirador dels Carabiners, ja perdem efectius!

Uns quants milers de gavines ens vigilen, geloses de la seua intimitat, preocupades per la seua descendència ja crescudeta

Després d’ aquest primer tram, uns ja comencen a baixar, mentre els altres seguim amunt però a 100m del cim abandonen uns altres cinc. Dalt sols hi arribem uns escassos 10 dels 56 del autocar! No sabran mai lo que es gaudir de les vistes allà prop del cel. No podran apreciar tota la gama de blaus del Mare Nostrum, que des d’ allà es més “nostrum” que mai!

Uns quants milers de gavines ens vigilen, geloses de la seua intimitat, preocupades per la seua descendència ja crescudeta. Allà baix, els desertors de la excursió ja han buidat tots els barrils i canonades que alimenten els tiradors de cervesa i ja s’ estan despullant per a llançar-se a les transparents i fresques ones de la mar salada. Busquem on dinar. Uns un paupèrrim sandvitx baix del para-sol, uns altres una cassola d’ arròs al forn regada de cava i uns quants més als restaurants de vora mar, protegits d’ ombra espessa.

El “frescoret” s’ ha enfonsat. El “caloret” ha vençut! Metàfora? Noooo, literal!

Joanot Presència
Peus Quets


 

Leave a Reply

Your email address will not be published.