Carreres, calor i humitat: Peus Quets sua la gota gorda!

Carreres, calor i humitat: Peus Quets sua la gota gorda!

L’ estiu s’ acosta i si bé el “cuarenta de Mayo” no ha arribat encara, no és menys cert que el “Caloret Riteret” ja s’ ha instal·lat al País Valencià veient l’ estat en el que els corredors passaven meta este cap de setmana, sobretot a Massanassa.

juny-2017-peus-quets-formentera

Formentera

Dissabte de matí, Ramon Monjo corre al paradís! Formentera, IV Mitja Marató Trail 21,1, NB Formentera to Run.  Mouen del far de la Mola i no deixa, esta, de ser una curiosíssima carrera. El desnivell es baix, evidentment, sols uns 420m positius i uns altres tants de negatiu, però son 21.100 metres complicats.

Toquen arena, roca de mar, pedra, senda de bosc, pista de terra i asfalt! Una mica de tot… que a comptar dels 10 kilòmetres d’ una mitja marató de trail, una mica resulta ser un molt. A la prova de Formentera hi participa Martin Fiz, el que fou campió i recordman mundial de Marató en el 96.

Ramon baixa per l’ Estufador, puja pel Camí Romà, corre per la platja del Migjorn, bordeja penya-segats, travessa un bosc de pi mediterrani i passa meta el 26è de la general sobre 350 atletes, parant el rellotge en 1h39:53! Bon avituallament, grans preparatius de “pasta party” i altres menjars per reconfortar l’ estomac i la ment i gran carrera de Ramon a la més idíl·lica de les Illes Pitiüses.

La vesprada del dissabte Peus Quets se divideix en dos fronts. Tretze Blavetes i Blavets pugen a la Ribera Alta, a fer la Sant Onofre, la 33ª Volta a Peu a Algemesí, una 10K de les més veteranes entre les voltes populars de la zona. Una clàssica que sempre se corre amb calor, de dues voltes dins del casc urbà i amb bon ambient festiu sobretot al seu pas pel Parc Salvador Castells ple de casetes i atraccions de fira, soroll i efluvis oliosos de “xurros i porres”. Rubén Cerros marca 37mn56, Fran Navarro 43:33 i Paco Mompó juntament amb Toni Llopis entren en meta en 46:56 i 46:57. Bones curses de tots ells com també de Gema Rosell que fa 49:01.

El Berri, Jorge, Mónica, el Picaño, Mariola, Pepe, Angeles i Maribel complint el tràmit per a matar el cuquet, tanquen les dos voltes al recorregut acalorats tots i totes, però amb la gratificant satisfacció de passar meta sencers, somriure a la cara i braços en alt!

El segon front el tenim a Massanassa. Este Gran Fons ha entrat enguany al Circuit de l’ Albufera de manera un poc forçada, amb calçador! No he entès perquè s’ ha permès una prova de 15K en mig d’ un circuit de curses de 8 i 10K, sabent que hi ha un munt de Runners que se limiten a les voltes més curtes, sense pretensions de córrer ni grans fons ni mitges maratons! Minut amunt minut avall, Manu Lena queda dins de les seues marques personals 1h05:25.

juny-2017-peus-quets-albacete

Albacete

Prese quasi vençuda, a la vora de l’ abandó tancant puny i prement mandíbula, fa 5ª amb 1h15:18 en veteranes B. Pascual Azorin i Gerard Iborra, xops de suor arriben una mica després, i Josep Esteve patint, i suplint l’ esgotament físic per la força mental, com tret d’ un safareig tanca el rellotge amb 1h21:53.

Les que ho fan bé i en progrés constant i segur son Sonia Viñoles i Neus Andrés, però a estes xiquetes no els ho han regalat, s’ ho han “currat”. Mila Sifre fa 4ª amb un 1h28 en Veteranes C. Elo, Reme, Pepa i M. José van de 1h34 fins 1h38, lluitant contra la excessiva humitat que ofega les libèl·lules al mig de la marjal, i on hui fins i tot les mateixes rantelles trauen la llengua.

A Albacete se corre una Mitja Marató, la 22ª edició de dos voltes completes a un circuit urbà que amalgama pla, rampa suau i costera dolça, però que, tot plegat,  arriba a agarrar-se a les cames. Pepe Ciscar, ahir a Algemesí, avui a Albacete i Joan L. Garcia van a completar la cursa, qüestió de córrer alguna cosa diferent una mica més lluny de la terreta. Per canviar la rutina! 1h53:15 per a la parella que entra junta a meta, emportant-se una generosa borsa del corredor, inclosos, com no… dos ganivets… d’ Alcacete!

Una vegada més, moltes coses fetes, on se veu el treball d’ entrenament que efectuava el Joan i el que fa el Berri. I com a Club de Córrer que som, queden per arribar encara moltes coses que vindran, com no…, si no al esprint, sí a la carrera!

Joanot Presència
Peus Quets


Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.