La suecana Sandra Martorell guanya el premi ‘Libertad’ i l’extraordinari de tesi doctoral

La suecana Sandra Martorell guanya el premi ‘Libertad’ i l’extraordinari de tesi doctoral

La fotògrafa i comunicadora suecana Sandra Martorell es va veure sorpresa esta setmana passada amb dos premis: el premi “Libertad” del certamen nacional d’art “Minicuadros 2017″ i el premi extraordinari de tesi doctoral que li ha atorgat la Universitat Politècnica de València.

yin-yang_premi_libertad_minicuadros_2017_sandra_martorell“Després d’unes setmanes molt dures de feina, estos reconeixements han sigut el combustible per seguir endavant amb la certesa de que el treball fet amb passió comporta grans recompenses”, ha manifestat.

El primer dels premis ha estat per una de les fotografies que va presentar al certamen d’art Minicuadros i que va ser seleccionada entre 576 obres te tota índole: pintura, collage, fotografia, dibuix… i que consta d’una imatge en blanc i negre d’una dona negra i una albina que juntes formen el ying-yang; una oda a la diversitat ètnica i cultural.

Però no és la primera vegada que s’emporta un guardó a este certamen, sinó que ja fou guanyadora fa tres anys amb altra obra que reinterpretava un dels autoretrats que es va fer l’artista Vincent Van Gogh al llarg de la seua vida.

I és que des de que participara en L’Espai Jove de Sueca, Sandra ha avançat molt en la seua carrera artística, havent format part d’exposicions no només a Espanya sinó també en altres països com ara França, Lituània, Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Àustria, Portugal o Costa Rica. No obstant de L’Espai Jove té un gran record i considera que és una bona oportunitat per als joves artistes locals de donar-se a conéixer i ensenyar el seu treball al món.

Pel que fa al segon del premis, es tracta d’un reconeixement que es fa a les millors tesis doctorals. En el seu cas li ha estat atorgat per la Universitat Politècnica de València dins la categoria d’art, pràcticament al mateix temps que l’altre. “Va ser una doble alegria, i el primer que pensí fou: vaig a comprar un dècim que hui segur que em toca!”, afirma la suecana amb humor.

“No són uns premis als quals et pots presentar lliurement, sinó que són els membres del tribunal, si consideren que has fet un bon treball, els que et proposen. Jo ni ho sabia. Els estic infinitament agraïda per haver confiat en la meua feina”, afegeix.

En l’actualitat Sandra combina les seues tasques artístiques, amb les de fotògrafa i professora a la Universitat Internacional de Catalunya, on es desplaça cada setmana per donar classe. “Em pregunten si se’m fa pesat anar cada setmana, però de moment és la fórmula perfecta per fer tot el que m’agrada sense haver de deixar-me res i seguir creixent com a persona i professional”.

O.R.


 

Leave a Reply

Your email address will not be published.