Exigeixen una gestió participativa i efectiva sobre el riu Xúquer al seu pas per la Ribera

Exigeixen una gestió participativa i efectiva sobre el riu Xúquer al seu pas per la Ribera
  • “L’estat dels rius de la demarcació del Xúquer reclama la presa de mesures urgents per a frenar la sobreexplotació, la contaminació excessiva per nitrats en nombrosos aqüífers, la contaminació per pesticides, el mal funcionament o absència de depuradores en diversos municipis”

Acció Ecologista, AGRÓ, AEMS Ríos con Vida, Centro Ibèrico de Restauración Fluvial (CIREF), Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) i Xúquer Viu exigim a les administracions competents una gestió participativa i efectiva sobre el riu Xúquer al seu pas per la Ribera, on els ciutadans i les seues organitzacions puguem deliberar, contribuir a la presa de decisions i a l’adopció de mesures que revertisquen el crític estat de degradació que presenta actualment. Per un futur de vida per al riu!

firigorific-riu-sueca-maig-2016-2

El Xúquer al seu pas per la Ribera Baixa

El dissabte 6 de maig les organitzacions signatàries organitzàrem un recorregut pel riu Xúquer per a observar sobre el terreny la problemàtica que any rere any hem anat constatant a través de les dades de les administracions i de centres de recerca. En cadascuna de les parades del recorregut es van realitzar exposicions per part d’experts que van ajudar a fer entendre l’estrès hídric en què es troba per les pressions externes i els diferents impactes que impedeixen que el riu desenvolupe el seu potencial de vida.

L’estat dels rius de la demarcació del Xúquer, reclama la presa de mesures urgents per a frenar la sobreexplotació, la contaminació excessiva per nitrats en nombrosos aqüífers, la contaminació per pesticides, el mal funcionament o absència de depuradores en diversos municipis, les extraccions il·legals d’aigua amb bombes i en pous sense llicència, l’eliminació dels hàbitats de riberes, la presència d’espècies invasores de flora i fauna, les manques d’un marc regulatori que potencie l’agricultura ecològica, l’elevat nombre de preses i assuts, la falta d’adequació dels règims de cabals actuals, la desprotecció del Domini Públic Hidràulic –que és de tots–, les infraestructures agressives i les zones urbanitzades en espais que havien d’haver-se respectat –com són les planes d’inundació– i el repartiment insostenible de l’aigua.

Les organitzacions signatàries reclamem la recuperació del llit fluvial i la renaturalizació de les riberes perquè ajuden a donar oxigen als pulmons del riu, que són els boscos de ribera quan funcionen com a vertaders corredors de biodiversitat i que, en l’actualitat, es troben alterats per espècies invasores, com les canyes, que impedeixen als pobles riberencs l’acostament al riu i el gaudi d’una bellesa, avui perduda en una llera d’esculleres escarpades que impedeixen l’accés al riu. Per a això és necessari que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat Valenciana s’impliquen i reforcen el treball d’ONG’s mediambientals, com el col·lectiu de la Muntanyeta dels Sants-AE Agró, que duu a terme la restauració de ribera en una xicoteta zona elevada de l’assut de Sueca o Connecta Natura, que defensa i practica la custòdia fluvial del territori en la Comunitat Valenciana.

Esperem que es treballe en comú en la recuperació dels boscos cremats en els vessants del riu davant la pèrdua de sòl per erosió que estan provocant. El reg per degoteig, promogut com la panacea en l’estalvi de l’aigua, no ha retornat cabals als rius, sinó que ha contribuït a la intensificació i extensió del regadiu. D’altra banda, la gestió centralitzada d’aquests sistemes de reg i fertirrigació dificulten la transició a l’agricultura ecològica. Aquest model agrícola hauria de ser incentivat especialment en franges longitudinals limítrofes als boscos de ribera, amb la finalitat de reduir la càrrega contaminant que arriba als nostres rius per vessament.

Quan el riu s’aproxima al mar és testimoni de les conseqüències de l’especulació immobiliària que afecta a l’estuari a Cullera. A més del tremend impacte de la falta de sediments i nutrients que haurien d’arribar al mar, per les barreres que suposen els assuts  i la presa de Tous, aquestes ocasionen una pèrdua de biodiversitat irremeiable, ja que tanquen el pas migratori als peixos en interrompre la connectivitat  amb el mar. La falta de variabilitat hidrològica i l’alteració dels règims de cabals, degudes a una gestió de l’aigua al servei dels interessos agraris, impedeixen la recuperació dels ecosistemes aquàtics, inclòs l’estuari, ja que aquests cabals regulats, dels quals s’ha eliminat la variabilitat pròpia del seu règim natural, causen un efecte  “d’encefalograma pla” que va acabant amb la biodiversitat d’espècies natives, adaptades històricament a la variabilitat deguda a crescudes i estiatges.

Estem convençuts que, mitjançant el diàleg, la deliberació i la cerca del consens per part de les administracions públiques, regants, entitats mediambientals i altres col·lectius i ciutadans, en processos de participació social activa, moltes de les problemàtiques estarien resoltes o en vies de solució. Per la nostra banda estarem sempre disposats a ajudar per a millorar allò que tant estimem, els ecosistemes aquàtics i els paisatges de l’aigua. Per un futur de vida per al riu!

Acció Ecologista
AGRÓ
AEMS Ríos con Vida
Centro Ibèrico de Restauración Fluvial (CIREF)
Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA)
Xúquer Viu


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.