Davant la XXXII Trobada de Centres en Valencià de la Ribera – Guadassuar 2017

Davant la XXXII Trobada de Centres en Valencià de la Ribera – Guadassuar 2017
  • «El valencià sempre ha estat una llengua d’acollida, un pont per a la convivència ciutadana basada en els valors democràtics i no és una llengua depredadora»

El camí de la igualtat lingüística

Escola Valenciana ha declarat el 2017 l’any per la igualtat lingüística. No té una intenció protocol·lària, sinó és una fita perquè la societat valenciana s’hi faça el propòsit de millorar la situació del valencià, amb iniciatives institucionals, però també amb iniciatives personals, capaces de fer canviar determinades actituds lingüístiques i corregir els condicionants socials i culturals que minoritzen la nostra llengua, fins a convertir la seua cooficialitat en una caricatura. La igualtat lingüística aspira, a través d’una llei específica, a promoure el coneixement per igual dels dos idiomes cooficials, amb més motiu entre funcionaris i funcionàries, per mitjà de la seua doble competència lingüística.

Al nostre país, hi ha una llengua que gaudeix d’una supremacia que vulnera la legislació autonòmica vigent. Esta supremacia és visible a tot arreu. Em referisc al castellà, una llengua que comparteix, a casa nostra, la cooficialitat amb el valencià però que, gràcies a l’actitud política dels governs valencians dels darrers 30 anys, s’ha produït una desproporció en l’ús que en fem, els ciutadans i ciutadanes, i que en fan les institucions públiques que ens representen i ens administren. Però la igualtat lingüística que plantegem no és una revenja per a què el valencià faça pagar el que li han fet, sinó una oportunitat per restaurar l’equilibri entre comunitats lingüístiques en tot el territori valencià, sense imposicions quimèriques, sense excepcions negacionistes de la nostra diversitat, sense intransigències ni atrinxeraments.

fangoria-cullera-2017

Venda anticipada d’entredes

Per això mateix, el patró del model de plurilingüisme, que ara s’engega, ha de ser la igualtat lingüística. Però un model així no pot nàixer reconeixent que hi ha situacions de desigualtat lingüística intocables, que hi ha sectors de la societat valenciana blindats a esta igualtat, que hi ha actituds lingüístiques discriminatòries que s’han d’obviar, que hi ha administracions en territori valencià, com les de l’Estat, que són un cas a banda, que hi ha determinismes justificats que entrebanquen el creixement de l’ensenyament en valencià en el nostre sistema educatiu. El full de ruta de la igualtat lingüística ens adverteix que no podem córrer si volem fer les coses amb trellat, però també ens diu que un concepte jurídic tan assumit socialment com la igualtat no ha de recular davant de dècades de polítiques lingüístiques contràries a l’equilibri de què parlem i favorables a una societat monolingüe poc funcional i enyoradissa d’uns temps d’intransigència.

El valencià no és una llengua conflictiva però certs col·lectius i partits han creat un conflicte artificiós al seu voltant intoxicant la societat valenciana amb recels sense cap fonament científic ni acadèmic, per provocar una fractura social, per raons electoralistes. El primer miracle del valencià ha estat sobreviure a la seua extinció i ser salvat per les comunitats educatives i els moviments socials. Davant una determinada enginyeria política que cultiva l’autoodi i el conflicte, cal reaccionar mobilitzant una societat valenciana perquè estrene un nou escenari social ocupat per llengües plenament funcionals amb una dinàmica inclusiva.

Per tot això, les 20 Trobades que es fan enguany arreu del país, porten el lema «En valencià creixem», per afirmar que el valencià és un factor de creixement social, de vertebració territorial i d’impuls d’un model de convivència ciutadana oberta, tolerant, diversa i crítica. Al llarg del 2017, el concepte d’igualtat ha d’impregnar en cadascun dels projectes socials que desenvolupem i ha de servir perquè el valencià hi siga el vehicle, no sols de l’ensenyament, sinó de les iniciatives que contribuïsquen a aconseguir un benestar social no vinculat a un model econòmic mercantilista. En el nostre model transversal de futur, l’educació i la cultura hi són els instruments per transformar realitats a la mida de les persones. Perquè, com assumia Joan Fuster, fent-se ressò de Protàgores (486-411 aC), «l’home -la humanitat- és la mesura de totes les coses».

Joan Cortés
President de la Coordinadora de la Ribera – Escola Valenciana

Descàrrega del llibre de la Trobada de Guadassuar. 30 d’abril de 2017  (69,9 Mb)


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.