La temporada de muntanya calfa motors. Fa tres setmanes l’ Ultra Trail de Finestrat fou l’ aperitiu de la programació de Trails. Mou la temporada que arribarà fins el Maig del 2017, sense que cessen les carreres d’ asfalt. A Màlaga, Emilio Sala va a fer de nou una Marató, quinze dies després de córrer València. Valent i sobrat!
Trail d’Anna
La joventut té dos condicions, a vegades contradictòries que van de la ma: poder i insensatesa. Però, en esta vida ja sabem que la força, la temeritat i la voluntat son la única manera de vèncer allò que pareix impensable, de traspassar una frontera més enllà de lo impossible. No se posa el peu a la Lluna sense valor, virtut o… temeritat!
Este matí, les noticies de les 6 a la radio parlen de temporal estancat al cel de la Mediterrània, sobretot amb abundants precipitacions sobre la Costa del Sol. Curiosa incongruència la del nom del litoral en qüestió! He pensat d’ immediat. “Que xopada l’ hi espera a Emilio!”
Llàstima. L’ intent no resulta. El llarg viatge és infructuós.No ha pogut ser, i de ben segur que Emilio hagués preferit la mullada abans que renunciar a córrer. El nivell d’ aigua pels carrers malaguenys sobrepassa en zones de pas de Marató el metre i vint centímetres, i la resta del circuit queda impracticable per a la cursa a peu, inundat per més de vint, trenta i inclús cinquanta centímetres d’ aigua, amb trapes de clavegueres alçades, cotxes i contenidors flotant pels carrers i sense visos de parar de ploure.
L’ Ajuntament “Boquerón” es veu obligat a decidir la anul·lació de la prova. Presenta un evident perill per al corredor, i en son mils apuntats a la carrera. En consciència i front a la evidència, els corredors acaten la decisió. Hi ha més Maratons, hi ha més ocasions i sobretot hi ha joventut per a molt recorregut. Emilio, a la de Castelló!
La ja clàssica Mitja Marató del Samaruc a Algemesí reuneix més de 2500 Runners. Manu Lena i Pascual Azorín la corren i… se dutxen. Sol ser una prova bonica, agradable, plana, entre tarongers i kakis, ara plens de fruits i color. La volteta d’ arribada a la pista del poliesportiu resulta amena i joiosa, però precisament avui… no! Amb poc públic. corren, sí, xops com esponja en aigua, 100% d’ humitat, ambiental… i corporal!
Encara i tot, Manu fa 1h:32:08 i Pascual 1h:38:42, al voltant de 4:20 i 4:30 per Km. respectivament. El dia no ha permès massa alegries per a estos dos Veterans i malgrat tot fan cronos de tauler d’ honor!
Anna, Canal de Navarrés. S’ organitza el Ier Marató de Muntanya, en tres modalitats, pels termes i pobles d’ Anna, Navalón i Estubeny, una Marató individual de Muntanya i una Marató de Muntanya per parelles, on el primer participant entrega el chip al pas per meta dels 21K al segon corredor que completa els 21 restants. Curiós, no?
Joan L. Garcia corre la Marató individual, Alice Rebull i Josep Esteve, Gema Rosell i Vicent Clar inscrits com a Peus Quets A i B, i Maritere Reig amb Ildefons Villagrasa inscrits baix el nom de “L’ Argelaga”: Marató Mixta.
Dia dantesc! La boina de núvols es cada vegada més espessa i fosca. No s’ anul·la perquè estem en muntanya i esta no s’ inunda! La pluja incessant s’ intensifica per moments. La pedra rellisca, les fulles de la tardor, mullades, també. La terra que es calcària no accepta més aigua, la argilosa no la vol, i la pluja que no sap on anar, va on pot, es a dir al fons del barrancs on també tenen pas els corredors!
Trail d’Anna
El dia se complica, per als del primer tram de Marató en parelles i molt més per als del segon, que tenen un recorregut més dur. Fang per dalt les orelles. Han sortit tots boniquets, pulcres i somrients, desafiant l’ oratge i l’ Albufera d’ Anna, el barranc de les Turmes, el dels Caratxets i el Gorgo de la Escalera. Passos d’ aigua, taulons tirats a guisa de ponts, i pedres, això en els fondos! Dalt, allà a la muntanya, l’ aigua regalima per la vessant, i s’ ha de clavar literalment les ungles al fang per a pujar amunt. Els peus rellisquen una i altra vegada, el grip i els tacs de les sabatilles no serveixen de res. Hi ha que agafar-se de la brossa, de les pedres que se solten, de les rames i troncs… Acabar ja es punt d’ honor i obstinació. Este segon 21K es més que dur, com dieu els moderns “lo siguiente”! Gema acaba el seu tros molt bé. Es quasi la única contenta de lo aconseguit.
Alice cobreix el seu, voluntariosa i decidida, però esgotada. Vicent se troba amb la duresa inesperada d’ un segon tram i entra a meta amb Joan, que s’ ha perdut allà dalt, com molts, fent un trajecte de més de dos kilòmetres “gratis”. Josep, sent la seua primera carrera de muntanya, fa un temps boníssim, recuperant al crono quasi mitja hora. Maritere compleix al seu ritme el seu compromís, i Ildefons recupera minuts al rellotge.
Ara bé la imatge, la pinta, les cares, l’ equipatge, les sabatilles, la motxilla i l’ ànima porten totes els mateix color: color fang! Marró xocolata amb unes gotes de… mala llet! Però dura poc. Hi ha allà una delegació de Blavetes i Blavets corejant, dins del pavelló on està instal·lada la meta, i a tota veu cadascun dels noms dels nostres Peuets. La cara s’ els il·lumina immediatament. Es com el sentiment fugaç però reconfortant del “… uff, ja estic en casa!” L’ any que ve… tornen, ja ho veureu! Lo de hui serà història, aigua passada!
Acabem amb una bona i bonica noticia. Prese Claver, en la celebració de clausura del Circuit de la Dipu, rep el guardó a la 4ª classificada del Circuit en Veteranes B, malgrat la temporada de lesions. I junt al guardó un premi metàl·lic, xicotet però benvingut, per a que Hisenda no tire mà que ja va bé! Bravo Prese!
Joanot Presencia
Peus-Quets
