El veler Slainte, del Club Nàutic de Cullera i dirigit per Alejandro Grau, va aconseguir el cap de setmana passat quedar tercer en la regata de la Ruta de la Sal, una competició d’altura que es disputa des de fa 29 anys entre Barcelona/Dénia i Sant Antoni (Eivissa).
XXIX Ruta de la Sal
És la primera vegada que una embarcació cullerenca aconsegueix el podi en aquesta històrica regata. L’eixida va tenir lloc dijous passat des de dos punts: Barcelona i Dénia. El vencedor en temps real en la versió est, és a dir, la que ix des de la Marina Alta, va anar el veler Plis-Play de Vicente García (CN d’Alacant), que va arribar a les illes a les 4 de la matinada del divendres; mentre que, el Caro, de l’alemany Maximilian Klink, va ser el vencedor en la versió barcelonina. Però aquesta competició es regeix per uns sistemes de compensació, amb el que després d’aplicar el denominat rating, el Caro va mantenir la primera posició en la versió nord i el Final d’Obra de Damià Verdara (CN d’Eivissa) es va proclamar vencedor en la versió est.
La segona posició en la versió est va ser per al veler Alba Alba de Luis Mata (CN d’Eivissa) i el Slainte va quedar tercer. La competició amb eixida des de Dénia va estar marcada per vents portants i estables, la qual cosa es va traduir en una regata molt tàctica. En total, més de 150 embarcacions van participar en aquesta competició.
La tripulació del Slainte estava formada per Alejandro Grau, Nacho Ortí, Julio Tudela, Txema Català, Carlos Campanar, Arturo Vañó i Antonio Vañó. Segons van explicar des de l’embarcació cullerenca, “la Ruta de la Sal 2016 ens ha regalat el moment esportiu més important des que el Slainte va caure en les nostres mans”. Quan la van planificar ja tenien clar que “no veníem a passejar”. “Vam estar tota la nit en coberta, fent banda o maniobrant i hem posat tota la carn en la graella”, diuen i afigen “com a autocrítica direm que no guanyem per què marquem d’a prop a l’Espasa i no vam veure el perill dels dos Dufour que finalment ens van passar, malgrat que els traiem més de mitja hora”.
Rerefons històric
La Ruta de la Sal té un important rerefons històric. Al maig de 1846, a causa del bloqueig imposat a Barcelona pels exèrcits carlistes durant “La Revolta dels Mariners”, es va produir una escassetat de sal que va posar en perill a la ciutat comtal. Un conegut home de negocis va tenir l’original idea de convocar als més famosos navegants del moment i presentar-los un desafiament: pagaria els serveis de transportar sal de les Salines de les Illes Pitiüses al Garraf (Barcelona), però en funció de l’ordre d’arribada. Els primers a arribar cobrarien en or, però els últims potser ni tan sols podrien pagar els salaris dels mariners. I, posteriorment, en 1989 l’Associació de Navegants d’Altura Mediterranis (ANAM) va organitzar la primera competició esportiva.
CNC
Fotografies de Diego Moreno Delgado
