Boston 1967, Kathrine Switzer inscrivint-se amb un pseudònim per a què l’organització no se n’adonés que era una dona, va aconseguir córrer la marató malgrat les adversitats que li van aparèixer durant el recorregut. Avui en dia és cada vegada més estrany que les dones no siguen partícips en les carreres populars i poc a poc va augmentant el nombre d’atletes, corredores o “runners”, tal vegada gràcies a ella o per moda.
Quaranta-vuit anys després del triomf per al sexe femení, a la ciutat de Sueca es celebrava la III Carrera de la dona organitzada pel Club d’ Atletisme Corriols. L’edició del 2015 caracteritzada per la calor, començava amb una alegria per als organitzadors, ja que l’esdeveniment comptava amb unes 400 participants, la meitat d’elles suecanes, xifra rècord comparada amb la d’edicions anteriors.
Les més menudes van ser durant 300m les protagonistes ja que van ser les encarregades d’obrir la cursa. Les primeres en recórrer el circuit que aquest any s’ha vist alterat i s’ha hagut d’ampliar fins als 6.800m, van ser les suecanes Cinta Sancho i Àngels Vidal. La tercera classificada, atleta i entrenadora del club organitzador va ser Ànima Polo. Blanca Fuentes del Club d’Atletisme Corriols entrava quarta a meta i es proclamava primera local.
Per equips, les que pujaren a podi van ser en la categoria de germanes Marisol i Lorena Quispe, en la de dues cunyades Noelia Mascarell i Julia Laliga, la de mare i filla, Almudena Vendrell i Maria Chafer, mentre que a la categoria de dues cosines revalidaven títol Eva Talens Llombart i Laura Pérez Llombart.
Els Corriols comptaven amb 45 representants encara que el premi al club més nombrós amb una desena de corredores, va ser el club de córrer Peus Quets.
A la plaça de l’ajuntament es concentrava un miler de persones que donaren ales a les corredores amb els seus ànims. Després de passar l’última, començava la marxa amb altre rècord de participació. El recorregut va acabar com el de la carrera, a l’estadi municipal on la festa continuava amb les classes de zumba acompanyades per les altes temperatures mentre els més menuts podien gaudir dels castells inflables instal·lats al camp de gespa. Per concloure amb l’esdeveniment, es van entregar els trofeus a les guanyadores.
Finalment, com a participant de la III edició, com a atleta, com a membre de Corriols i com a dona, vull donar les gràcies a les persones que han fet possible aquesta carrera, des de l’organització on hi ha hagut moltes hores de treball, passant per totes les que s’han animat a participar d’un matí diferent i per les que ho tenen per costum, passant també per tota la gent de la marxa que feia aborronar quan passaves per la plaça fins a tots els que heu ixit al carrer per animar o per curiositat.
L’any que ve tornarem a tenyir els carrers i l’estadi de color rosa. Perquè no perdem feminitat per fer més esport i perquè no som menys dones per córrer!
Laura Pérez Rocher
