Peus-Quets riu i plora

Peus-Quets riu i plora

El darrer dimecres al Club Social de El Corte Inglés, a la Avinguda de França, es presentà el IIº Circuit Solidari El Corte Inglés Parc Natural de l’ Albufera, onze proves de entre 8 i 10 kilòmetres pels pobles al voltant del nostre emblemàtic llac, i on el Club de Córrer Peus-Quets organitzarà la Volta a Sueca del Setembre.

El 2015 porta la lloable novetat de ser “solidari” en dos fronts, la “iae Rescue” i “Fuerza Julen”, una ONG bolcada en la recerca de víctimes de desastres naturals amb gossos ensinistrats, i una acció promoguda pels pares de Julen, infant afectat de càncer, i des d’ on es va a intentar recollir finançament per a la investigació sobre esta maleïda lacra infantil.

Aquest cap de setmana, a la modalitat de Trail, Encarna Fernàndez s´ha atrevit, per anar fent boca, a iniciar la seua temporada amb el “Infern Trail”, a Orba, Alacant. Paren atenció: 39,100 km, tot muntanya, 1900 m de desnivell positiu, 10 km amb 6500 escalons i 2 km de roca punxeguda! Infernal… no, pitjor! Encarna a fet 7na a la seua categoria marcant 5h59 en meta. A mi, esta xiqueta em té subjugat! Bravo!

peus-quets-1febrer-2015-2Els corredors de Clàssiques de Peus-Quets intenten iniciar de manera seriosa el rodatge de cara al imminent inici de la temporada 2015 de Voltes a Peu. Els constants entrenaments no s’ han aturat de cap manera, però a Oliva en el 10,5K i 21K, més València amb el seu 15K van a aportar el tan necessari ambient de competició al si del nostre Club.

A València, Luisa Carbó, solitària als 15K de la València Oberta al Mar, s’ ha ventilat la distància en 1h19 fent una mitja de 5:15 el kilòmetre, crono a fixar per a la pròxima Mitja Marató. “Carrerón”! Olé la Rubia!

A Oliva, la Mitja Marató ha vist a Mariola Inglada fer 3ª en Veteranes B, i Inma Ortells 4ª. El Quart de Marató (10,500K) ha tingut Alice Rebull 5ª en Veteranes B,  a Mila Sifre 3ª i a M.José sanz, 4ª en Veteranes C. Grandíssimes atletes les nostres veteranes que carrera a carrera mostren a nivell d’ asfalt la seua alegria vestida de blau (hi ha que veure-les ballar), i al podi l’ escut vestit d’ orgull!

Però tot açò, malgrat els esforços per no pensar-hi, tenyit de tristesa interior i desencant íntim.  Finalitze esta crònica, avui, amb el cor encongit i amb l’ ànima molt desolada. El passat dijous ens deixà de sobte Ricardo Rodriguez, marit de la nostra animosa i vibrant companya de files, Mabel Alberola. Va ocórrer sense avis previ, de colp, com un llamp.

I si be es la millor manera de sortir de este mon, sense el sofriment d’ una malaltia terminal, no es menys cert que tant de pressa i tant jove deixa desemparats i perduts a dona i fill, i desorientats a tots nosaltres, preguntant-nos una vegada més quin es el sentit de esta vida?  El passat diumenge, amb ell mateix, pujarem a la Calderona i fins i tot dinarem i riguérem junts, asseguts ú front a l’ altre a la mateixa taula. N’ estic afligit.

Ja tinc els meus anys i no em puc fer a la idea. Sempre, la afecció m’ agafa amb la guarda baixa, sempre s’ em nuga la gola, sempre se m’ estreny el cor, i la rebel·lió contra eixa injustícia m’ ennuvola els sentits.   Tinc ara, a la memòria, els versos d’ un famós i dramàtic  “corrido” mexicà: – … yo no soy de los cobardes que le temen a la muerte, la muerte no mata a nadie, la matadora es la suerte! – Maldita loteria, un tràngol molt amarg.  Descansa en pau Ricardo, tard o d’ hora, allà on estigues, tornarem a seure junts a la mateixa taula!

Estes línies, Mabel, te comunicaran que el Club està ací per a recolzar-te. La via del esport i la companyia de la família Peus-Quets estan per a brindar-te l’ ajut necessari per a seguir corrent a través de esta vida cap a un futur real que tenim tots al davant. Deixa que el temps puga atapeir la profunda ferida. De mica en mica, tot se farà més suportable.  Ànims i a mirar cara a cara la vida!

Juanjo Presència
Peus-Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.