Fallida la primera sortida de senderisme a Montanejos per pluja el passat 30 N., el diumenge es va iniciar la temporada 14-15 de Senda-Quets, amb una sortida més que interessant: la Fontfreda des del poble de Carrícola, a l’ ombriu de la Serra del Benicadell, a la Vall d’ Albaida.
Nucli petit i tranquil, una mica menys de cent veïns, habitat per una bona colla d’ artistes plàstics, que es permet el luxe de celebrar les juntes de la municipalitat de manera oberta, on els Carricolins prenen les decisions al més pur estil assembleari: qualsevol decisió… per vot a ma alçada, i on el compromís de tots amb la biodiversitat es patent i palpable!
De fàcil recorregut, no massa empinat, el trajecte quedava tot ell, jalonat de variades figures esculpides, pintures, túmuls de cudols o cadafals de canyes, arquitectures i muntatges artístics de ferro, pedra, fusta, fang, arrels, vidre o ceràmica!
Curiositats i atraccions a banda, la senda ens du al “Castellet”, que resulta ser tan sols una torre vigia àrab, punt de control del pas des de la Vall d’ Albaida cap a Alacant, i que uns quants anys després quedarà a mans de les tropes catalanes, nou vingudes amb Jaume Ier. La altura es situa ja a 460m d’alçada sobre el nivell del mar. Pujarem una mica més alts per a passar per la Fontfreda, que data de finals del XIXs i principis de XXs.
I la baixada ja no cessarà fins tornar a la plaça del poble en una llarga pendent que serpenteja per tota la vessant Nord dibuixant uns meandres interminables però que segueixen oferint-nos art i diversió. Al poble de nou, decidim continuar uns dos kilòmetres més per la Ruta de les Aigües, on, com no, escultures i pintures no deixen de sorprendre al caminant. Finalment, unes quantes racions d’ arròs de senyoret amb calamar o amb ànec, delicioses cullerades a eixes hores, ens reposen les forces i els ànims a tot i cadascú del cinquanta de l’ autocar. Ah, i l’ Herbero el paga Vicent Jornet: tardó i últim en arribar a l’ autocar de matí! Ens detindrem uns llarguets minuts a Otos, per a prendre contacte amb un poble farcit de rellotges de sol de Miro, Alfaro, Boix o Blasco, autèntiques obres d’ enginyeria, matemàtica física i plàstica! Art als murs del poble! Sense sospitar-ho, hui hem barrejat molt adequadament l’ esport amb la cultura! Un perfecte luxe poder tindre i admirar aquests museus a l’ aire lliure!
L’ apartat intrínsecament esportiu en aboca a referir-nos a l’ activitat dels tres dimoniets… que ara… ja son cinc! Pareu atenció: Luisa carbó, Sales Mañez, Cris Román, Bea Mars i Amparo Cebolla! Ja m’ agradaria veure-les en la seua salsa per un foraet! Porten més perill que el Froilán armat de una escopeta! Quatre feren els 11K del 2on Trail Corremon de Sot de Chera i Amparo volgué fer els 24K. El Primer tram amb 400m de desnivell positiu; el de 24K amb 1100m de desnivell. Un privilegi el que la comarca dels Serrans ha tingut amb la visita de estos cinc espècimens fora sèrie de Peus-Quets ! Açò del Trail va agafant força, i tinc la sospita que el “Devil’s Quintet” ja no s’ ho deixarà. Ja sabeu on tiren les cabretes…
Inma Ortells féu el Ier Trail de Villalonga, a la Safor. Vint-i-set kilòmetres conformaven el repte. No he pogut esbrinar quin ha sigut el desnivell a vèncer, però tractant-se de la Serra de la Safor, segurament no inferior a 500m. Una Veterana de les curses populars que s’ apunta a un bombardeig si cal. Bravo!
La passada setmana no em va quedar cap rengló a la crònica per a felicitar els nous arribats a Peus-Quets: Mabel Alberòla i Fermin Gutierrez: benvinguts de tot cor als dos, com a Manolo que torna de les Suïsses. Quant més xafats serem, més ens riurem! Açò ja ha mogut. Queden unes quantes jornades de Curses Nadalenques i Sant Silvestres, l’ any nou està a tocar, i el 2015 ens oferirà noves sensacions i experiències, nous riures i sentiments, nous reptes i objectius. Família, a per ells!
Juanjo Presencia
